El primer verset i l’últim ens ensenyen quin és el camí que ens proposa Jesús: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments” i “el qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix”. Com podem estimar Jesús que no veiem i que no podem relacionar-nos amb ell igual que amb les persones que viuen al nostre costat? Tant a l’Evangeli de Joan com a la primera carta de Joan es repeteix sovint que estimar Jesús vol dir guardar, prestar atenció i observar els manaments i les paraules de Jesús. No es tracta de complir els “deu manaments”, l’Evangeli de Joan no en parla, sinó d’estimar Jesús. No en sentit emocional o sentimental, sinó en l’acció ètica, estimant-nos els uns als altres. A Joan 13,35 ens ho expressa clarament: “Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.” D’això sí que en parla, i molt!, perquè és l’eix de la praxi cristiana.
La paraula o els manaments de Jesús són d’obligat compliment per a la comunitat de deixebles. Per això ens han estat transmeses, perquè imitem la manera de fer de Jesús. Només d’aquesta manera demostrem que l’estimem. Qui no guarda els seus manaments o paraules, és a dir, qui no estima els germans, tampoc pot estimar Jesús. Com diu la primera carta de Joan (4,20): “Si algú afirmava: ‘Jo estimo Déu’, però detestava el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu.”
Difícil? Tal vegada sí. Però no estem sols. L’Esperit és amb nosaltres. El significat fonamental del mot Esperit en hebreu és el vent que es mou o l’aire que dona vida. No podem apoderar-nos d’ell, ni encaixonar-lo perquè com diu el Cohelet (11,5) “ignorem quin és el camí del vent”. Joan a 3,8 diu una cosa semblant: “El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va.” Senzillament l’Esperit ens atrapa i es queda amb nosaltres.
La presència de l’Esperit vol dir que també Déu i Jesús són presents. La manera com comunica Jesús la seva mort als seus deixebles és única: me’n vaig, però tornaré. Jesús continua present en l’Església. Ens diu que no ens deixarà orfes. Vist així, el retorn de Jesús ja ha esdevingut realitat entre nosaltres. És enmig nostre d’una manera renovada, a través de la Paraula i de l’Esperit. És veritat que no el podem tocar ni abraçar com van poder fer els deixebles que el seguien per Galilea, però és Pasqua! Jesús és viu!
