La Litúrgia pasqual demana ser assimilada lentament. Aparentment, en un món basat, en gran part, en la rapidesa de la comunicació i l’economia empresarial pot semblar un error de plantejament del projecte. Tanmateix, és precisament aquesta proposta del deixar-se amarar la que ofereix al cristià una de les sorts més preuades: la possibilitat d’experimentar i assaborir durant tot un any el ressò de l’embat de la Pasqua.
La joia que sent el creient i que l’impulsa a sortir pels carrers a cantar caramelles no neix en el sentimentalisme, sinó que s’arrela en la vivència d’“aquesta nit”.
“Aquesta és la nit” en què la història esdevé realitat i tot batejat pot viure l’estupor que va sentir aquella primera comunitat quan va ser conscient que era davant Déu.
“Aquesta és la nit” que confirma, una vegada més, que el Senyor és a prop dels qui l’invoquen amb sinceritat.
“Aquesta és la nit” en què la Litúrgia mostra en la seva màxima esplendor la capacitat d’unir i fer dialogar allò que aparentment és oposat. Mort–Vida; Llum–Foscor; Foc–Aigua; Silenci–Glòria…
“Aquesta és la nit” en què es corrobora que, certament, l’acte litúrgic no simplifica la realitat però, tanmateix, aconsegueix fer-la habitable.
El compàs marcat pel temps pasqual esbossa un moment privilegiat per acollir la relació de comunió que Déu ofereix als homes. Durant aquestes setmanes les lectures i les oracions conviden a raure en l’alegria i l’exultació, com si fos un sol dia de festa, com si es tractés d’un gran diumenge de cinquanta dies. Escoltar el batec de la litúrgia d’aquest cicle ens condueix a aferrar-nos sense por a la nostra fe, a deixar que els nostres gests i vincles siguin transformats per la Bellesa i a aprendre a descobrir el goig en la quotidianitat.
Però com una autèntica caixa de ressonància, aquesta remor no es clou en l’estació primaveral, sinó que s’expandeix al llarg de tot l’any. Acollint la invitació de percebre sense cessar les ones sonores pasquals, el diumenge s’erigeix com a festa primordial on viure aquesta comesa. Reunir-se cada vuit dies per celebrar el “dia del Senyor”, escoltant la Paraula i participant del banquet, ajuda a romandre en l’esperit d’esperança, aquell que és capaç de derrocar els murs personals i de disposar per poder respondre amb fidelitat a la missió de ser testimoni d’unitat, pietat i caritat.
Tant de bo que la rutina i les dificultats del dia a dia no ens facin oblidar la trobada al voltant de la càlida llum del ciri que vàrem experimentar fa unes setmanes, i que l’alè pasqual ens esperoni a seguir custodiant aquesta flama preciosa fins a arribar de nou a la nit benaurada, aquella que uneix el cel i la terra.
