Per primera vegada a la història, el proper 28 de març el Principat de Mònaco rebrà la visita d’un Pontífex. Lleó XIV seà el primer Papa que visita aquest país, en la Constitució del qual s’estableix el catolicisme com a religió oficial i en el qual un percentatge molt elevat dels seus ciutadans es declara catòlic. La visita s’emmarca en dues efemèrides destacades: el 780è aniversari de la primera parròquia al territori monegasc i el 140è aniversari de la institució de la diòcesi de Mònaco, creada per voluntat del papa Lleó XIII.
Mentre que a Barcelona s’espera que es concreti l’itinerari del viatge del papa Lleó XIV al juny, a Mònaco tot ja està preparat per a aquesta visita i apostòlica. Per parlar de com serà la visita, Ràdio Estel ha entrevistat Don Luca Favretto, vicecanceller de la diòcesi de Mònaco, vicari de la parròquia catedral, cerimonier del bisbe i delegat de Turisme, Ecumenisme i Diàleg Interreligiós.
“La visita apostòlica és un gest molt fort de comunió del Papa amb l’Església local”
Lleó XIII va instituir la diòcesi de Mònaco fa 140 anys i ara rebeu la visita d’un altre papa Lleó, en aquest cas de Lleó XIV. Què significa aquesta primera visita d’un Pontífex per a la diòcesi i per al conjunt del Principat de Mònaco?
Suposa una gran empresa per a tots nosaltres, però jo la visc com un gran regal del cel. Et fa sentir part d’una cosa molt més gran que tu mateix. Ens dona una gran força espiritual que es manifestarà especialment quan el Papa vingui. En la tradició catòlica, d’aquesta visita se’n diu visita apostòlica: és un gest molt fort de comunió del Papa amb l’Església local, per confirmar la fe. A més, el Sant Pare té una importància social i cultural que va més enllà de l’Església, perquè moltes persones, siguin o no creients, també s’interessen pels temes que ell tracta.
El lema del pelegrinatge és “Jo soc el camí, la veritat i la vida”, expressió de Jesús a l’Evangeli de Joan. Quin missatge creieu que us adreçarà el Successor de Pere?
No ho sabem; cal deixar espai a la sorpresa de l’Esperit. És un lema que pot ser una paraula per a l’Església local. No és només una idea: és un camí, un pelegrinatge interior. Tinc un amic sacerdot que deia que “l’Església que camina sempre està asseguda en reunions”. Per tant, ens hem de renovar i posar-nos en camí. Potser serà també una paraula dirigida a la cultura i a la societat civil: la veritat és el rostre de Crist. D’altra banda, quan Jesús diu “Jo soc la vida”, ens parla dels joves, de les famílies, dels infants, de la gent gran… de tots els qui tenen dret a la vida. Segurament, el Papa ens dirà coses interessants en aquest sentit.
“Som una societat petita però molt plural”
En la Constitució de Mònaco s’estableix el catolicisme com a religió oficial. Quina és la vitalitat de l’Església al Principat?
La societat de Mònaco està formada per uns 8.000 monegascos. És doncs, un poble petit, tot i que alhora molt cosmopolita, perquè a aquesta xifra de 8.000 persones cal sumar-hi unes 40.000 més que hi resideixen (o bé hi entren a treballar cada dia), de diferents nacionalitats i llengües. S’hi parlen prop de quaranta idiomes i es practiquen una quinzena de religions diferents. Som una societat molt plural. El catolicisme hi és present, i això es pot veure també en àmbits com les escoles o els hospitals.
“L’Evangeli no demonitza els béns materials; denuncia l’arrogància”
Quin és el testimoni de l’Església catòlica en un país que, a ulls del món, viu en el luxe i en l’ostentació?
Penso que l’Evangeli no demonitza els béns materials; el que denuncia és l’arrogància: pensar que, perquè tens diners i salut, no ho has de compartir amb els altres. Aquest és el punt clau. L’Església sempre diu: comparteix els teus diners i la teva vida, perquè aquí hi ha la teva felicitat. I ho fa d’una manera molt normal, enmig de situacions molt diverses.
