El 28 de febrer Israel i Estat Units es van coordinar per atacar l’Iran. Un dels primers atacs va ser bombardejar el palau on resideix el cap suprem polític de l’Iran i el cap religiós dels xiïtes d’arreu del món. En aquest atac van assassinar el cap suprem dels xiïtes, familiars (dona, filla, gendre, net…) i diversos caps, el cap de l’exèrcit o el cap de la Guàrdia Revolucionària.
El corrent religiós dels xiïtes és ampli i estan repartits per tot el món. De musulmans xiïtes n’hi ha a Espanya, Europa, Àsia, Àfrica i per l’Orient Mitjà. En alguns països representen una comunitat gran o fins i tot majoritària. Països on els xiïtes són la comunitat majoritària: l’Iran, l’Iraq, l’Azerbaidjan, Bahrain. Altres països compten amb minories significatives i influents: el Líban, el Iemen, Síria, l’Aràbia Saudita, Kuwait, els Emirats Àrabs Units, Qatar o Turquia; a l’Àsia: el Pakistan, l’Afganistan, l’Índia, Indonèsia, Malàisia, Brunei; a l’Àfrica: Nigèria, el Senegal, Tanzània, Kenya; i minoritaris a Sierra Leone, Guinea o Costa d’Ivori. A Europa són minoritaris comparats amb els sunnites i estan presents a través de la migració.
L’assassinat de Khamenei és viscut pels xiïtes com si el Papa hagués estat bombardejat i assassinat. Matar el Papa hauria estat un gran daltabaix, dolor, ràbia… per als catòlics d’arreu del món. Cal esperar que persones xiïtes es radicalitzin i cometin atemptats terroristes com a resposta.
No sé si Trump i els seus assessors han tingut present que l’Iran no és Veneçuela, que el règim iranià porta molts anys preparant-se per als atacs d’Israel i els EUA, que pot reaccionar estenent la guerra a tota la regió, complicar les vies de transports de béns i petroli o fins i tots preparar-se per a un nou esclat terrorista en qualsevol punt del planeta.
L’objectiu de Netanyahu és deixar infraestructures destruïdes, la indústria militar aniquilada i la població bastant tocada com perquè durant anys no puguin refer-ser, armar-se i amenaçar-lo, és a dir, sembrar el desordre. La pretensió dels EUA és canviar el govern i que els nous governants cedeixin als interessos dels EUA. L’Iran ven el 25% del petroli a la Xina, si els EUA controlen l’aixeta del petroli tenen un instrument de coerció cap la Xina; a més l’obligarien a pagar en dòlars i no en moneda local. EUA pensa obtenir beneficis de la guerra, la destrucció són danys col·laterals i les víctimes, meres estadístiques.
