El papa Lleó ens ha proposat “escoltar” com una condició necessària per apropar-nos a allò que Déu ens vol dir i posar atenció als clams del món, especialment els que provenen dels qui més sofreixen. En això hi podem trobar un bon camí perquè Jesús ens acompanyi, ens ajudi i enardeixi el nostre cor mentre ens parla. Amb Ell podem viure una vida “transfigurada”, tot i ser conscients de les nostres mancances que ens impedeixen veure-hi més enllà i que hem de sotmetre a un dejuni que ens restituesqui i ens disposi —amb actitud d’escolta— a l’acollida de la Paraula de Déu, a conèixer-la, aprendre-la i integrar-la en el caminar de cada dia.

Serà important per a nosaltres, com ho va ser per als deixebles que acompanyaven Jesús, descobrir la veritat de la seva persona i la seva missió. La companyia de Jesús es fa revelació de la seva vida i experimenten la seva proximitat, el resplendor de la seva persona. Aquesta percepció prové de la confiança en Ell, signe inequívoc de la nostra adhesió i seguiment incondicional, després de fer nostre el missatge que rebem: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut, escolteu-lo” (Mt 17,5).

El papa Lleó, també diu que “entrar en aquesta disposició interior de receptivitat significa deixar-nos instruir avui per Déu a escoltar com Ell, fins a reconèixer que la condició dels pobres representa un crit que, en la història de la humanitat, interpel·la constantment la nostra vida, les nostres societats, els sistemes polítics i econòmics, i especialment l’Església”. Contemplar el Crist “transfigurat” també ens farà contemplar el futur amb esperança, perquè la salvació vindrà de la seva radical entrega per amor.