El Vaticà ha publicat el missatge de Quaresma del papa Lleó, on convida a una “forma d’abstinència molt concreta i sovint subestimada: l’abstinència de paraules que afecten i fereixen el proïsme”.
Titulat Escolta i dejuni. La Quaresma com a temps de conversió, el missatge subratlla la necessitat de desarmar el llenguatge. Lleó XIV desitja que en aquest temps fort sapiguem “escoltar millor Déu i els més desafavorits. Demanem la força d’un dejuni que s’estengui també a la llengua, perquè disminueixin les paraules ofensives i augmenti l’espai per a la veu dels altres”.
El Papa destaca que la Quaresma és un temps de conversió, que posa Déu al centre de la vida de cada persona “perquè recuperi el fervor” i els cors no es distreguin amb les preocupacions quotidianes.
Com a camí cap a aquesta conversió, Lleó XIV proposa escoltar la Paraula de Déu i fer un dejuni específic, així com practicar aquests dos compromisos en comunitat.
Lleó XIV assenyala que escoltar és indispensable en tota la relació i que “escoltar la Paraula en la litúrgia ens educa a una escolta més autèntica de la realitat”. El Pontífex destaca que quan escoltem la Paraula de Déu s’aprèn a escoltar “com Ell ho fa”, amb sensibilitat cap a la situació dels més pobres.
El dejuni, entès com una pràctica concreta que serveix per organitzar els desitjos humans i orientar-los cap a Déu i la recerca del bé, és una ajuda útil per rebre la Paraula de Déu. El Papa proposa que això s’aconsegueixi amb una vida modesta i abstenint-se de paraules negatives i feridores, de judicis precipitats o de parlar malament dels qui no són presents.
LLEÓ XIV
“Esforcem-nos per aprendre a sospesar les nostres paraules i a conrear la cortesia. Moltes paraules d’odi donaran pas a paraules d’esperança i de pau”
Lleó XIV convida a escoltar la Paraula de Déu i a practicar el dejuni junts, a les parròquies, les famílies i a les comunitats, també les religioses, perquè la conversió no es refereixi només a les actituds personals, sinó també a les relacions mútues.
Anima els fidels a pregar perquè “les nostres comunitats siguin llocs on s’escolti el crit del qui pateix, i que l’escolta generi camins d’alliberament, fent-nos més disposats i delerosos de contribuir a la construcció d’una civilització de l’amor”.
