Després de participar a la Holy Land Co-ordination 2026, la trobada anual de bisbes a Jerusalem per expressar el suport de l’Església a les comunitats cristianes de Terra Santa, Ràdio Estel ha entrevistat l’arquebisbe emèrit d’Urgell, Joan Enric Vives, que ha fet una valoració del pelegrinatge i de la situació humanitària tant a Gaza com a Cisjordània, marcada per la fragilitat creixent de les comunitats cristianes.

“Enmig d’aquest context, els cristians queden al centre i volen ser pont, volen ser pau”

Quina valoració general fa del pelegrinatge d’aquest any?

La intenció era portar esperança, sembrar llavors d’esperança, i això ha estat possible. Malgrat que la situació és dramàtica —i ho és de manera molt intensa—, també hi ha un treball constant i fidel de presència cristiana. Hem constatat que la realitat és encara més dura del que ens arriba pels mitjans: la destrucció a la Franja de Gaza ha estat una autèntica barbàrie, i ara caldrà veure com es pot afrontar la reconstrucció, en un moment en què ja es parla d’una nova fase després del cessament de l’alto el foc.

També hem vist les agressions que pateixen molts pobles de Cisjordània. D’altra banda, al costat israelià, la societat està en estat de xoc, desil·lusionada i amb greus problemes interns; fins i tot hi ha persones que marxen del país. La fossa entre les dues comunitats s’ha fet encara més profunda. Enmig d’aquest context, els cristians queden al centre i volen ser pont, volen ser pau.

Durant la trobada, els bisbes us vau reunir amb el cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem. Com va anar aquesta reunió?

Cada any procurem tenir-hi contacte, perquè el nostre objectiu és recolzar les comunitats cristianes, i és lògic fer-ho parlant amb el seu pastor, el patriarca llatí de Jerusalem. Ell és el bisbe d’una diòcesi enorme, que fins i tot té un vicariat per als cristians catòlics de llengua hebrea. Aquests acullen molts infants i joves que viuen a Israel, escolaritzats en hebreu, però que celebren l’eucaristia i reben la catequesi.

La crida més forta del patriarca va ser que continuïn arribant pelegrinatges d’arreu del món: escoles, institucions, grups… Això dona feina a la gent d’allí i els permet sobreviure. Des del 2023, Israel ha prohibit l’entrada de palestins a treballar al país, i això és un drama laboral molt greu. Un altre problema greu que ens ha explicat és que Jerusalem està a punt de quedar encerclada pels assentaments jueus, cosa que l’aïllaria encara més.

No vau poder entrar físicament a Gaza. Com vau mantenir el contacte amb la comunitat cristiana d’allà?

Vam tenir una trobada en línia amb el rector de la parròquia de Gaza, aprofitant les poques hores d’electricitat que tenen. Allà han acollit també l’altra comunitat cristiana, l’ortodoxa. La comunitat llatina i l’ortodoxa conviuen juntes; són poques persones, però estan unides i resistint plegades.

Quina crida faria en aquest moment a la pau i a la reconciliació?

El conflicte està generant odis profunds entre uns i altres, i no hi ha diàleg. En aquest context, ha estat molt positiu veure el treball amb els migrants, molts dels quals són cristians i volen continuar vivint la seva fe. També hi ha institucions que promouen el diàleg entre cristians i jueus, com l’entitat Rabins per la Pau. Són petites llavors, però confiem que donaran fruits decisius.

Per acabar, m’agradaria tornar a fer una crida a la serenor: es poden fer pelegrinatges, la gent ha de continuar anant a Terra Santa. La nostra presència és una forma concreta de solidaritat i d’esperança.