Pocs dies abans de Nadal, la Fundació Arrels va informar que havien comptabilitzat que unes 2.000 personen vivien i dormien al carrer a la ciutat de Barcelona.

Cada any els alumnes de 4t de l’ESO de l’Institut Consell de Cent, al Poble Sec, visiten el casal Pere Barnés on Arrels acull més de 40 sense llar i dona varis àpats al dia a molts més. Nens i nenes de 15/16 anys interactuen amb aquells que ningú vol, els escolten i entenen, aprenent, que ningú està exempt de viure situacions extremes.

La Fundació Arrels no és una entitat religiosa, ni molt menys cristiana. És del tot laica, però té un rerefons tremendament evangèlic i fa allò que moltes vegades l’Església no fa o inclús, per la finitud de moltes ordes religioses, ho deixen de fer perdent el carisma per la qual cosa varen néixer.

El papa Lleó XIV en el seu primer document magisterial posa al centre pastoral al “Pobre”. A Dilexi Te, inclús s’atreveix a posar-lo al nivell d’un sagrament. És a dir, quan Jesús ens diu que els pobres són els preferits, i que Ell es fa pobre i s’abaixa a la condició de marginat, ens fa saber que hem de posar-nos al mateix nivell perquè així com contemplem i prenen a Jesús en l’eucaristia, també contemplem i prenen a Jesús quan la nostra mirada en vers els pobres es torna una mirada d’amor, i des d’aquest amor Jesús ens diu: “Escolta, davall el cartró hi soc Jo…”

Els nostres alumnes són en un 98% immigrants o fills d’aquests, i amb les activitats, les xerrades o el simbolisme de col·locar unes plaques a les façanes del centre recordant aquells que han mort al carrer. Des del cristianisme, l’Islam o l’Hinduisme hem viscut l’Evangeli al costat de Jesús, d’Al·là o de Vishnu;  perquè també Déu roman als carrers de Barcelona, entre cartrons, als parcs, sobre d’un banc. Tots units espiritualment en torn uns valors evangèlics que ens uneixen i mai ens separen.