Després de tres anys, la Fundació FOESSA ha publicat aquest dijous 27 de novembre una nova edició de l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, basat en l’Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials (EINSFOESSA 2024). El document actualitza la radiografia de la desigualtat al país i la compara amb l’últim informe territorial, que es va fer el 2021, en plena pandèmia.

Per primera vegada, Catalunya ha reduït el percentatge de persones en situació d’exclusió social. El 2021 el 29,1% de la població es trobava en aquesta situació, i ara la xifra s’ha reduït al 17%, tot i que encara està lleugerament per sobre del 16,8% del 2018. És una de les poques notes positives que es poden extreure del document, presentat a la seu de Càritas Catalunya. A l’acte hi han participat el bisbe Javier Vilanova, delegat de la CET a Càritas Catalunya; Salvador Busquets, president de l’entitat; Raúl Flores, secretari tècnic de la Fundació FOESSA i coordinador del IX Informe FOESSA, i Caye Gómez, de l’Observatori de Càritas Catalunya.

En la seva valoració, tots els ponents s’han posat d’acord en el fet que aquesta millora en les xifres no és suficient, ja que l’exclusió social continua afectant 1,35 milions de persones a Catalunya. D’altra banda, hi ha molts altres aspectes on la situació ha empitjorat notablement. És el cas de les persones que viuen en situació d’aïllament, sense cap tipus de xarxa de suport, ni comunitària ni familiar: ha passat del 4% al 16% en els últims sis anys.

Els multiplicadors de l’exclusió social

La progressiva desaparició de les xarxes de suport preocupa especialment des de Càritas Catalunya, com explica Salvador Busquets. Des de la seva experiència propera amb persones en situació d’exclusió social, subratlla la importància de reforçar els vincles comunitaris, ja que “allà on els vincles es trenquen, l’exclusió s’accelera”.

“Ens trobem en una societat cada vegada més fragmentada, on l’individualisme trenca la xarxa comunitària i ens aïlla”

Aquesta és precisament la definició dels multiplicadors que apareixen a l’informe: factors que acceleren l’exclusió social. En aquest apartat, hi trobem l’educació, la salut física i mental, però sobretot l’absència de vincles. I és que un dels factors clau per aconseguir reduir el nombre de persones en risc d’exclusió és la solidesa de les seves relacions: “És un factor que determina qui s’enfonsa i qui surt endavant”, ha explicat Caye Gómez. La manca de vincles, a més, duplica el risc de malaltia, mentre que participar en associacions o grups el redueix notablement (30%), com recull l’informe FOESSA. En general, com recorda el mateix Gómez, “l’escut comunitari format per la família, el veïnatge o l’amistat s’està debilitant allà on més es necessita”. Aquesta situació ha provocat un “clima d’incertesa permanent, que ens fa buscar solucions de manera individual”, com ha dit Salvador Busquets. És a dir, ens trobem en una societat “cada vegada més fragmentada, on l’individualisme trenca la xarxa comunitària i ens aïlla”.

L’habitatge i el mercat laboral, centres neuràlgics de la precarietat

L’informe, fruit d’una macroenquesta i del treball de més de 500 experts, també ofereix les xifres relacionades amb l’habitatge a Catalunya, que és un dels centres neuràlgics de la precarietat.

A Catalunya, 568.000 llars —on viuen gairebé 2 milions de persones— afronten situacions d’inseguretat o inadequació residencial, i l’exclusió vinculada a l’habitatge afecta una de cada cinc persones. Alhora, 1,4 milions de treballadors del país es troben en precarietat laboral, un 38% de la població ocupada, fet que consolida l’existència de treballadors pobres que sostenen famílies igualment pobres, és a dir, treballar ja no protegeix de l’exclusió. En aquest sentit, Salvador Busquets ha denunciat que s’hagi normalitzat “que un 30% de la població tingui precarietat laboral, i això no ho podem permetre”. I ha afegit: “L’habitatge ha de ser el pilar del nostre estat del benestar.”

Un informe per començar a actuar

Aquest nou informe territorial de Catalunya és el primer d’aquesta tipologia que inclou un diagnòstic i propostes de polítiques públiques, a més de la descripció de les dades. Aquesta necessitat de treballar per revertir la situació l’ha destacat el bisbe Javier Vilanova: des de Càritas, el compromís és actuar davant de l’exclusió, però primer es necessita conèixer la realitat. “No només oferim un informe, sinó que hem d’actuar al respecte.”

Entre les propostes, Salvador Busquets exposa la necessitat de crear un parc d’habitatge públic destinat específicament a persones en exclusió, així com l’ampliació de la moratòria dels desnonaments fins a assegurar una alternativa habitacional —especialment en el cas de famílies amb infants. “No podem normalitzar que tantes llars visquin amb la por de quedar-se al carrer”, adverteix.

“Ens estem jugant la capacitat com a societat per afrontar la pobresa els propers 30 anys”

En l’àmbit econòmic i laboral, s’ha posat el focus en la necessitat d’impulsar polítiques predistributives que actuïn abans que les desigualtats es consolidin. El president de Càritas Catalunya ha denunciat la normalització de la precarietat laboral —que afecta gairebé quatre de cada deu treballadors— i ha reclamat una prestació per criança que garanteixi estabilitat a les famílies i redueixi la transmissió intergeneracional de la pobresa.

Pel que fa a la protecció social, els ponents han reclamat una reforma profunda de l’Ingrés Mínim Vital. Segons Càritas, cal una finestreta única, menys burocràcia i menys dependència de tràmits telemàtics, així com ampliar-ne la cobertura per evitar situacions absurdes, com llars que perden la prestació per un contracte laboral d’una setmana. També s’ha recordat que és important que s’apliquin el més aviat possible les mesures previstes a la futura llei contra el sensellarisme, que el Parlament ja ha aprovat.

En la mateixa línia, Raúl Flores ha reivindicat la necessitat de “decidir quins han de ser els pilars del futur estat del benestar” i assegurar-ne el finançament amb una fiscalitat més justa, recordant que Espanya continua sent un dels països europeus amb menys solidaritat fiscal. “Ens estem jugant la capacitat com a societat per afrontar la pobresa els propers 30 anys”, ha dit, alertant que ajornar decisions només agreujarà una fractura social que ja és profunda.