Avui a les 13.00 hores a la basílica de la Mare de Déu de Montserrat s’ha estrenat una Salve composta pel mestre Albert Guinovart. Es tracta d’una composició a tres veus i orgue que dona testimoni tant de la música actual com de la tradició, talment com és habitual en la inspiració melòdica de Guinovart. L’ha cantada l’Escolania amb l’acompanyament de l’organista Mercè Sanchís. L’estrena, que s’ha pogut seguir en directe per Ràdio Estel, ha estat presidida pel pare abat, Manel Gasch, i comptarà amb la presència del mateix compositor.

“L’entrada de l’orgue és molt apoteòsica i triomfal, i aquest tema torna a aparèixer cap al final”, ha explicat Albert Guinovart en una entrevista prèvia a l’estrena al programa El matí de Ràdio Estel. “Les intervencions corals estan trufades d’interludis d’orgue. El primer tema és a tres veus però el segon és un solo d’un dels cantaires que va reiterant-se durant tota l’obra.”

“L’entrada de l’orgue és molt apoteòsica i triomfal, i aquest tema torna a aparèixer cap al final”

La Salve composta per Albert Guinovart és un obsequi al monestir ofert per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, amb ocasió de la commemoració del mil·lenari de la fundació del monestir. Ha estat una iniciativa de Ventura Bajet, membre de la Reial Acadèmia i antic escolà de Montserrat. L’objecte del donatiu musical és que l’antífona mariana pugui ser sentida com un moment especial per propiciar la pregària a través de la bellesa musical, per molts dels dos milions i mig de persones que cada any visiten l’abadia. “La idea que va sorgir de Ventura Bajet la vam entomar tots els acadèmics amb molt de gust”, comenta el compositor, “tot català té una veneració per Montserrat, i si a més era una fita tan important com el mil·lenari, doncs vam pensar que era un regal molt bonic que podíem fer nosaltres”.

La Salve de Guinovart, com la defineix ell mateix, “és una peça que vol ser agradable i bonica no només per als cantaires que l’han d’interpretar sinó també per al públic general. Té uns punts d’espiritualitat i uns altres d’una mica més d’efecte gràcies a l’orgue. En definitiva, una peça que tampoc no es diferencia gaire de les que jo faig”.

El número de salves actual és pràcticament innumerable. Des de que existeix l’Escolania s’han fet salves. Normalment es treballa amb una selecció d’unes 10 als matins i entre 10-15 per a les vespres, però no és una cosa estàtica, les van canviant.  “Al llarg de la història s’han estrenat moltes salves —constata Guinovart— però n’hi ha unes quantes que són recurrents, que es van repetint perquè són les que més agraden. Per tant, la intenció és haver fet una Salve amb la vocació de servir l’Església però també d’agradar al públic.”

“Al llarg de la història s’han estrenat moltes salves però n’hi ha unes quantes que són recurrents, que es van repetint perquè són les que més agraden”

Guinovart, que ha col·laborat en d’altres ocasions amb l’Escolania de Montserrat, ha volgut fer la seva aportació personal en aquesta tradició de salves: “Per exemple, en llatí s’acostumava a fer molts melismes, que són diverses notes amb la mateixa síl·laba, mentre que la música moderna tendeix a ser més sil·làbica, una nota per síl·laba. Des d’aquest punt de vista, jo no n’he fet gaires, de melismes, per fer-ho en aquest sentit una mica més modern. També he jugat molt amb la polifonia a tres veus de l’Escolania. Normalment, la melodia la porten sempre a la primera veu però també he fet que hi hagi molts diàlegs amb les altres.”