Hi ha motius per celebrar els vint anys de la Plataforma d’entitats cristianes amb les persones migrades en un moment en què la multiculturalitat està més qüestionada que mai? Aquesta va ser la pregunta retòrica que recorria, com un riu de fons, les intervencions que hi va haver en la celebració de les dues dècades de vida d’aquesta Plataforma que va néixer l’any 2005, a partir de la interpel·lació que van significar les tancades a l’església del Pi i d’altres de Barcelona de diversos col·lectius migrants en situació irregular, el gener del 2001. “20 anys no en són prou” era el títol de la convocatòria que es va fer ahir dijous a les 6 de la tarda a la sala d’actes de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL.
En aquesta jornada celebrativa, la Plataforma s’ha reivindicat com un espai “més necessari que mai” de reflexió, coordinació i intercanvi sobre la realitat migrant i ha fet seves les paraules del papa Francesc: “Podem construir un nosaltres més gran on tothom hi tingui el seu lloc.” Certament, el rostre de la Catalunya del 2025 és ben diferent de la del 2005, molt més divers, en haver-se incrementat d’un 13% a un 24% la població d’origen estranger. Aquest fet, segons es va explicar, representa dificultats i també reptes.
A la taula rodona de la jornada, Miquel Àngel Essomba, catedràtic de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va defensar la tesi que “una societat mestissa com la nostra, capaç de viure en convivència, s’ha trencat. La immigració ha esdevingut un problema en l’inconscient col·lectiu, però és un problema creat, no real, fruit de la construcció d’un relat pervers que busca un boc expiatori a qui atribuir altres problemàtiques com les okupacions d’habitatge, la competència per les ajudes socials…”. El professor Essomba va subratllar que hi ha un interès per part dels capitals oligopòlics a desenvolupar aquests relats i que, per aquest motiu, financen grups de pressió i poder que presenten un escenari on “es construeix un enemic fictici, es genera por i la necessitat de buscar un heroi solucionador”. Essomba va plantejar que davant d’aquest fet hi ha l’opció de pal·liar els efectes des dels moviments socials i els poders públics o bé subvertir les causes que els generen.
Per la seva banda, Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB, va destacar els efectes perniciosos de la desigualtat i la fragmentació social dels darrers anys quan, per contra, caldria “construir i desenvolupar polítiques de pertinença i teixir vincles per construir comunitat”. Amb tot, va dir que “la convivència no s’ha trencat del tot, hi ha molt teixit associatiu que cal reforçar i recursos públics que s’han de redimensionar d’acord amb la nova demografia del país”.
En aquest sentit, Pepe Rodado, consiliari general de l’ACO (Acció Catòlica Obrera) i del col·lectiu de capellans obrers de Barcelona, va assenyalar el fet que en les darreres eleccions municipals a Barcelona la ultradreta va recollir els millors resultats als barris benestants (Sarrià-Sant Gervasi) i als més empobrits (Nou Barris). Aquest prevere, que va ser membre fundador de la Plataforma, va donar diversos exemples d’acompanyament a migrants des de la seva experiència a les comunitats de Torre Baró i Vallbona: “Facilitar la trobada i el contacte directe amb els migrants és fonamental. Alhora, cal continuar denunciant la manca de dignitat en les condicions de vida d’aquestes persones i continuar pressionant les administracions.”
Finalment, Rodado va recordar que hi ha una ILP per la regularització extraordinària de més de mig milió de migrants que està aturada. Garcés va apuntar que la irregularitat dels migrants també té a veure amb la informalitat del mercat de treball nacional, especialment en el sector domèstic i de cures i l’agrícola, que atrauen candidats.
En la salutació inicial, el director general de Migracions i Refugi de la Generalitat de Catalunya, David Moya va subratllar que la tasca de la Plataforma i les entitats que en formen part a l’hora de teixir aliances i complicitats “és indispensable. Les administracions no arribem a tot arreu i, moltes vegades, sou l’única xarxa de protecció per als migrants”. Per la seva banda, la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, va recordar que “tres de cada deu residents a Barcelona són nascuts a l’estranger i són, majoritàriament, una força de treball a la ciutat, però amb salaris molt precaritzats. Caldria anar més enllà d’una visió utilitarista com a mà d’obra d’aquestes persones”.
Per la seva banda, el delegat de Pastoral Social i Caritativa de l’arquebisbat de Barcelona, Mn. Joan Costa va encoratjar les entitats de la Plataforma en nom del cardenal Omella i va recordar, com s’indica a l’exhortació Dilexi te, de Lleó XIV, que l’acollida als migrants “és més que una qüestió social, és una qüestió familiar, són els nostres germans”.
L’acte va finalitzar amb la lectura del manifest Pel respecte a la dignitat i els drets de les persones migrants.
