Després de ser investida doctora honoris causa per la UIC Barcelona, l’exsecretària d’Estat d’Afers Exteriors de Noruega, Janne Haaland Matláry, ha estat entrevistada per Montserrat Nebrera, professora de Dret Constitucional i directora de l’Institut Carlemany d’Estudis Europeans.

Nebrera, que va pronunciar la Laudatio durant l’acte d’investidura, ha definit Haaland Matláry com “una dona extraordinària, mare, acadèmica, política…”, i n’ha destacat “la seva aportació revolucionària a un feminisme inspirat en l’humanisme cristià”, una visió que “concilia la dignitat i el protagonisme de la dona amb una antropologia cristiana integral”.

“A les escoles s’ensenyen menys idiomes i menys pensament crític”

Durant la conversa, Haaland Matláry ha demanat fomentar la “capacitat analítica dels ciutadans” davant les constants campanyes de desinformació, les ciberamenaces i els sabotatges. En aquest sentit, ha assenyalat que a la ciutadania “cada vegada se li exigeix més, mentre que a les escoles s’ensenyen menys idiomes i menys pensament crític”.

Considerada una de les intel·lectuals europees més rellevants en relacions internacionals i drets humans, l’exdirigent noruega s’ha mostrat partidària de la “participació activa de la població en els debats públics”, perquè, segons ha dit, “en una democràcia la gent no s’hauria de limitar només a votar, sinó que hauria de prendre la iniciativa”.

Referent mundial del feminisme humanista, Haaland Matláry ha abordat també el paper de la dona i de la família en la societat actual. Ha lamentat que les institucions “continuïn considerant que treballar moltes hores fora de casa és la via d’alliberament de la dona” i ha advertit que, per als Estats, “el que més importa és la productivitat”. Per això, ha reclamat “quantificar altres tipus de treball, com la cura dels fills, i remunerar les famílies”.