Fins al 2 de febrer de l’any vinent, dia de la Candelera, es pot visitar la intervenció artística Diàlegs d’Esperança des de l’art contemporani, una proposta que ha convertit l’església de Sant Jaume de Barcelona (carrer Ferran, 28) en un espai de trobada entre l’art, la cultura i l’espiritualitat. La iniciativa, organitzada per la Delegació Diocesana de Pastoral de Fe i Cultura de l’arquebisbat de Barcelona, compta amb la col·laboració del Museu Diocesà de Barcelona, la Fundació Joan Maragall, la Facultat Antoni Gaudí, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i altres entitats vinculades al món de la cultura i l’art sacre.
Quatre artistes contemporanis, Anna Maria da Silva Cardoso, fra Félix Hernández, Goretti Pomé i Lau Feliu, participen en aquesta primera edició amb obres que reflexionen sobre l’esperança com a motor de transformació i com a camí per donar visibilitat a l’invisible i als invisibles de la societat. Les seves intervencions plàstiques i visuals conviden els visitants a transitar simbòlicament del turisme al pelegrinatge, convertint l’experiència artística en un espai de recerca interior.
CARLES TORNER, doctor en Ciències de l’Educació, escriptor i poeta i membre del Patronat de la Fundació Joan Maragall, és un dels comissaris de l’exposició.
Què vol transmetre l’exposició Diàlegs d’esperança des de l’art contemporani?
L’exposició forma part de la celebració a Barcelona del Jubileu de l’Esperança, que va inaugurar la periodista filipina Maria Ressa, Premi Nobel de la Pau. Celebrem el Jubileu de l’Esperança amb una mostra d’artistes actuals que fan palès el diàleg fe-cultura a Catalunya. Des de la Fundació Joan Maragall, que hi hem participat activament, ens interessa molt aquest diàleg, perquè de fet aquests vincles entre la fe cristiana i la cultura al nostre país formen part de la nostra ànima. Durant els mesos de l’exposició hi farem també actes de música i poesia. Ens interessa molt el diàleg entre els artistes exposats.
Com s’estableix aquest diàleg entre els artistes?
L’exposició posa en diàleg tres díptics que són obra de Goretti Pomé, fra Félix Hernández i Anna Maria da Silva Cardoso, a més de l’escultura de Lau Feliu, que entra fàcilment en diàleg amb les tres obres. D’aquesta manera es crea una veritable sintonia entre els diferents artistes i el visitant, que pot passar de l’un a l’altre i anar-se deixant interpel·lar per cadascuna de les obres.
Les obres també entren en diàleg amb el mateix temple que acull l’exposició: la capella del Santíssim de l’església de Sant Jaume?
Sí, les obres del temple entren en diàleg amb les imatges dels artistes actuals. En aquest sentit, la Pietat Mediterrània, de Lau Feliu, que fa una lectura creient del nou mur d’Europa on s’estavellen cada any milers d’immigrants, dialoga amb el Crist Crucificat pintat per Guillem Soler.
Quina és la importància de l’art contemporani com a camí a la transcendència?
Tant en els temps clàssics com en l’actualitat, l’art obre el camí cap a l’espiritualitat, la introspecció, la meditació i la contemplació. Ho veiem per exemple amb el nou disc de Rosalía, Lux. La cançó Berghain m’ha sorprès més que per la dimensió espiritual, que ja apareix en discos anteriors, pel vincle que estableix explícitament amb la pel·lícula Blue, de Krzysztof Kieslowski, i amb la unificació i els valors d’Europa. El compositor de la pel·lícula, feta just després de la caiguda del mur de Berlín, va compondre un himne a la unitat europea. Doncs bé, el text d’aquell himne és el càntic de l’amor de la carta de sant Pau als Corintis. Que ara Rosalia, més de trenta anys després, entronqui amb aquella tradició mostra que Europa viu un moment intens pel que fa al diàleg fe-cultura, amb tots els reptes que tenim al continent amb la guerra d’Ucraïna, la tragèdia dels morts al Mediterrani, el creixement de l’extrema dreta… En aquest moment el diàleg fe-cultura a Europa és intens i Catalunya hi pot participar activament.
