Fa un any, la dana va colpejar amb força moltes comarques valencianes. La pluja torrencial va desbordar barrancs i rius, va arrossegar vides, cases, ponts i esperances. Però més enllà de les pèrdues materials, va deixar un rastre profund en la memòria col·lectiva. Encara hui, quan el cel s’enfosqueix, molts cors s’acceleren. No és sols el temor físic, sinó la ferida emocional d’aquells dies en què tot va tremolar.
“Que el fang de la destrucció es transforme en argila de reconstrucció. Només així aquesta terra torna a ser habitable, no sols per les cases que s’alcen, sinó pels cors que s’obrin”, remarca el vicari episcopal de l’àrea metropolitana de València.
