La reelecció immediata de Nayib Bukele a El Salvador, encara que revestida de legalitat, representa un senyal preocupant per a la salut democràtica de la regió. Tot i els seus èxits innegables en la lluita contra les mares i la seva popularitat massiva, el principi democràtic no se sosté només amb resultats, sinó amb límits, contrapesos i respecte a les regles del joc.
Perpetuar-se en el poder sota la lògica de “jo tinc la raó i no he d’escoltar els altres” obre la porta a un autoritarisme disfressat d’eficàcia. La democràcia no és simplement un mitjà per resoldre problemes, sinó una cultura política basada en l’alternança, el pluralisme i la possibilitat real de crítica. Quan un líder concentra tots els poders —executiu, legislatiu, judicial i mediàtic—, ja no governa per a tothom, sinó des d’una visió única, que cancel·la el dissens i debilita les institucions.
La història d’Amèrica Llatina és plena d’exemples de líders carismàtics que van començar amb bones intencions, però van acabar erosionant la llibertat i l’Estat de dret. La popularitat mai no pot ser excusa per dinamitar els frens constitucionals ni per esborrar la línia entre govern i Estat.
Bukele afirma que fa allò que el poble vol. Però una democràcia sòlida no és aquella que se sotmet a majories emocionals, sinó la que protegeix també les minories, els que pensen diferent, els qui critiquen i qüestionen. El veritable líder democràtic no tem els límits, perquè sap que ells garanteixen la llibertat de tothom, inclosa la seva.
Avui a El Salvador s’hi respira ordre, però també silenci. I quan les veus crítiques desapareixen, allò que ve no és pau, sinó submissió. Que no ens enlluernin els resultats: el poder sense límits mai no és bona notícia per a la democràcia.