La Direcció General d’Afers Religiosos i l’Observatori Català de la Joventut han publicat el primer document que analitza en detall com viuen la religió i l’espiritualitat les noves generacions a Catalunya. La conclusió, que es va donar a conèixer durant la presentació de l’estudi el 8 d’octubre, és clara: hi ha pocs joves que s’identifiquin com a creients, però els que ho fan ho viuen amb més convicció i intensitat que en el passat.

L’informe porta el nom de La religiositat de la joventut catalana (Col·lecció Estudis, núm. 45), i és obra dels investigadors Víctor Albert-Blanco, Roger Martínez i Ramon Arbós. Per fer-lo, s’han basat en dues enquestes fetes els darrers anys: el Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la seva diversitat 2023 i l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2022.

Encara que es puguin extreure conclusions positives pel que fa a la relació dels joves amb la religió, el document també posa de manifest que la joventut actual de Catalunya és la generació més secularitzada de la història recent. Aquesta és precisament una de les virtuts d’aquest estudi inèdit, que ofereix una radiografia amb totes les llums i foscors de la situació actual de la religió entre els joves catalans.

La secularització, cada vegada més protagonista

Recollint les dades del Baròmetre de 2023, el nou informe adverteix que només el 41,2% dels joves d’entre 16 i 34 anys es consideren persones amb alguna creença religiosa. Una xifra molt baixa si la comparem amb el 62,7% en els majors de 65 anys, i fins i tot per sota de la mitjana general, que és del 48,3%.

Si ens centrem en el nivell de pràctica religiosa, les xifres generals encara són més baixes. L’informe explica que set de cada deu catalans i catalanes que s’identifiquen amb una religió afirmen que no van “mai” a actes de culte. Un 15,5% del total afirma que hi va “algun cop a l’any”; el 6,4% “algun cop al mes” i només un 9,8% “un cop a la setmana o més”.

El col·lectiu més convençut

Si aquestes dades no conviden precisament a l’optimisme, per què l’estudi destaca com a conclusió que els joves viuen la fe de manera més intensa? Per respondre aquesta pregunta s’han de comparar els percentatges de la pràctica religiosa de la societat en general amb la del jovent.

L’informe exposa que el 13,7% dels joves que s’identifiquen amb una religió assisteixen un cop per setmana o més als actes de culte, una xifra superior a la mitjana del 9,8% de la població catalana. I és més, el 22,1% dels joves creients hi van algun cop al mes. Això fa que la suma de la pràctica religiosa regular (setmanal o mensual) sigui d’un 35,8% en joves, davant del 27,4% en la població general.

La religió, nou eix vital per als joves

A aquestes dades s’hi ha de sumar el fet que, en les enquestes, el 61,5% dels joves practicants declaren que la religió té una importància “molt gran” o “bastant gran” a la seva vida personal. En canvi, en el conjunt de practicants de totes les edats, aquesta xifra baixa al 46,2%. Entre els joves musulmans i evangèlics, aquestes proporcions són encara més elevades (superiors al 70%), fet que reflecteix una identificació molt sòlida amb la seva confessió.

Totes aquestes dades demostren, en efecte, que —com diu l’informe de la Generalitat de Catalunya— no podem parlar d’una desaparició del fenomen religiós entre els joves, sinó que ho hem de veure com una transformació: ara hi ha menys joves creients, però amb conviccions més sòlides i pràctiques més freqüents.

El retrat que ofereix l’estudi és, per tant, el d’un jovent que no vol viure la fe per inèrcia, sinó amb sentit i coherència. El 27,8% dels joves catòlics afirma creure en Déu sense dubtes —una proporció menor que en generacions grans, però associada a pràctiques més constants i a una implicació més viva. És a dir, n’hi ha menys, però hi són de debò.

Diversitat i nou paisatge religiós

Un altre factor important que recull l’informe és la diversificació religiosa a Catalunya, fruit de la mobilitat i la migració. Aquesta realitat ha ampliat el mapa confessional i ha donat lloc a espais de fe més plurals, on els joves tenen un paper actiu. Això es tradueix en més opcions, més diàleg i més oportunitats per viure la religió d’una manera pròpia.

Com mostra l’estudi, la religió més coneguda continua sent la catòlica, que un 89,6% de la població catalana cita espontàniament quan se li pregunta “quines confessions religioses coneix”. En aquest context també destaca la creixent diversitat, i és que aquest 10,4% de la població no esmenta la confessió catòlica en cap moment.

En aquest sentit, una enquesta molt important que mostra l’estudi és la pregunta sobre l’adscripció religiosa entre els joves, és a dir, han de respondre “quina és la seva religió, amb independència que siguin practicants o no”. A l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2022, el resultat va ser que el 25,4% dels joves afirmava que la seva religió era el catolicisme, i un 30,4 es consideraven ateus. Però un any després, quan es va repetir aquesta enquesta al Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la seva diversitat 2023, fins a un 39,6% dels joves van respondre que la seva religió era el catolicisme, i només un 20,8 van dir l’ateisme. Aquesta xifra podria ser l’inici d’una nova tendència a favor del catolicisme, ja que amb només un any de diferència les repostes evidencien un augment dels joves que declaren que la seva religió és el catolicisme.

La segona confessió més coneguda és l’islam. El 66,7% de la població l’esmenta, i el 6,9% de la població catalana afirma que la seva religió és la musulmana.

La tercera religió més coneguda pels catalans i catalanes és el budisme, que un 43,2% dels enquestats menciona. Finalment, en quart lloc i amb un percentatge lleugerament inferior, hi ha les esglésies protestants i evangèliques: el 42% afirmen que les coneixen.