Aquest dilluns 26 de maig, a les 18:00 de la tarda, el Palau del Parlament de Catalunya acollirà l’acte de celebració del 20è aniversari del Grup de Treball Estable de Religions (GTER). L’acte comptarà amb les intervencions de Bernat Vivancos, compositor català, Núria de Gispert, expresidenta del Parlament, Ramon Maria Nogués, catedràtic emèrit d’Antropologia biològica de la UB, Josep Rull, president del Parlament, i Mohamed Halhoul, president del GTER. Amb motiu d’aquesta efemèride, entrevistem Mohamed Halhoul, que ens explica tot el que s’ha aconseguit i quins són els reptes de futur.
El GTER es va fundar l’any 2004 amb l’objectiu de promoure un nou paradigma de relacions entre les religions, entre creients de diverses confessions i amb la resta de la societat civil. Continua vigent aquest objectiu?
Vam començar la nostra trajectòria com el primer grup estable de religions a Catalunya, i vam ser pioners, ja que no hi havia cap altre exemple semblant a tot l’Estat. Des del començament, l’objectiu principal ha estat treballar des del consens unànime de tots els membres del grup, i així ho fem. Som representants oficials de les nostres comunitats i confessions. En els darrers anys, a més hem ampliat el Consell Interreligiós amb noves religions com els bahà’ís, hindús, budistes, taoistes, i altres grups que s’hi han anat incorporant.
Quina és la principal virtut del GTER?
Com he dit, la més important és que al GTER totes les decisions es prenen per consens. Treballem amb valors com la solidaritat, la defensa de la llibertat religiosa i la sensibilització sobre la importància del fet religiós en les nostres ciutats. A més, els nostres espais i activitats estan oberts no només als membres fundadors, sinó també a la participació d’altres confessions integrades al Consell Interreligiós. També hem buscat sempre la implicació de l’administració. Mantenim una relació constant tant amb la Generalitat, a través de la Direcció General d’Afers Religiosos, com amb l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, participem en iniciatives nacionals i europees, i col·laborem activament en la detecció i abordatge de problemàtiques concretes relacionades amb la llibertat religiosa o conflictes veïnals o institucionals que afectin alguna comunitat.
A la pràctica, quin és l’àmbit d’actuació del GTER?
Fem de mediadors i oferim solucions. Per exemple, col·laborem amb la Generalitat durant la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional. Estem en contacte permanent amb les administracions per proposar iniciatives o resoldre peticions que ens fan arribar les nostres comunitats. Valorem molt positivament la sensibilitat de les institucions, que ens escolten i tenen en compte les nostres aportacions. Quan es produeixen situacions de violència o discriminació, treballem perquè no acabin afectant negativament alguna religió. Aquest és un treball que cal continuar fent, i estem sempre disposats a col·laborar per defensar els drets i la convivència.
Quins són els reptes de futur de l’entitat?
Ja fa gairebé un any que estem reflexionant sobre com implicar-hi els joves. Ens preocupa el relleu generacional. Els membres fundadors ja tenim una edat i un llarg recorregut, i per tant arribarà un moment en què aquest relleu serà imprescindible. El gran repte ara mateix és aconseguir que els joves s’impliquin i creguin en aquest projecte d’entesa interreligiosa i de treball conjunt pel bé comú. Han d’entendre que tot ho fem des de la fe i la voluntat de promoure la solidaritat, per combatre els prejudicis i defensar la llibertat religiosa. Aquesta és una tasca que hem de transmetre a les noves generacions, perquè continuïn construint una societat més justa i cohesionada.
