L’Església està en mode “esperança” per viure aquest Any Sant. Les diòcesis d’arreu del món van obrir el diumenge 29 de desembre del 2024 aquest Jubileu i s’uneixen a la petició del Papa per acollir “l’anunci d’esperança de la gràcia de Déu i els signes que en testimonien l’eficàcia”. Avui ens apropem a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat per conèixer com celebra el Jubileu de l’Esperança. En parlem amb el rector de la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, un dels temples jubilars de la diòcesi, Mn. Xavier Aymerich.

Què suposa per a la basílica de Santa Maria de Vilafranca ser temple jubilar?

Un honor i alhora una responsabilitat. De fet, el papa Francesc ja indica totes les basíliques com a temples jubilars, juntament amb la catedral i altres esglésies i santuaris rellevants a cada diòcesi. Aquesta designació, doncs, subratlla el valor d’aquestes esglésies, no només pel títol sinó pel significat pastoral i espiritual que tenen per al poble de Déu. Per això és un repte que ens exigeix estar a l’alçada del que se’ns demana.

Com està prevista l’acollida a les persones que s’hi atansin?

La basílica està oberta moltes hores al dia i, per tant, és sempre espai d’acollida per als fidels. Especialment en aquest any jubilar, tenim el cartell de temple jubilar ben visible a l’exterior i la llàntia que el bisbe Xabier ens va entregar al peu del presbiteri. També hi ha una cartellera amb tota la informació, i tenim disponibles uns tríptics on s’explica com rebre el do de la indulgència, i un fulletó amb una vetlla de pregària especialment editat per a tots els temples jubilars de la diòcesi.

Els grups que vinguin en pelegrinatge seran acollits com convingui en cada cas, però també els fidels que hi acudeixin individualment o en família poden viure l’experiència jubilar amb aquests subsidis.

D’altra banda, a partir de la Quaresma, cada dijous hi haurà confessions i missa jubilar amb Professió de fe, pregària per les intencions del Sant Pare i invocació a la Mare de Déu.

I el Dilluns Sant hi haurà una celebració comunitària de la penitència amb absolució individual presidida per un dels missioners de la misericòrdia del nostre bisbat, mossèn Manel Roig.

Què pot aportar a la ciutat el fet que la basílica sigui temple jubilar?

La basílica ja és un element significatiu i identificador de la vila, estimat per tothom, però de vegades només en sentit cultural o patrimonial, com a monument. Ara aquesta designació en subratlla el seu paper pastoral i espiritual.

Com aconseguim que aquest Jubileu deixi una petjada en la vida dels cristians i no sigui només un fet puntual?

Cal que cada parròquia i arxiprestat convidi els fidels a aprofundir en el significat de l’Any sant, per motivar l’experiència de renovació de la fe que suposa. Per això és bo treballar en grups els materials proposats, i també oferir recessos, pelegrinatges. A l’arxiprestat de Vilafranca tindrem un aplec jubilar al santuari de la Mare de Déu de Foix (un altre temple jubilar ben proper) i un recés a la casa d’espiritualitat de Lavern.

El bisbe Xabier Gómez, en la missa d’obertura del Jubileu a la diòcesi, va dibuixar el camí del Jubileu com la intercessió constant entre la misericòrdia i l’esperança, obrint un temps per a la conversió personal i comunitària. Què més podríem suggerir?

Una ocasió perquè cada fidel renovi la pròpia fe, amb l’experiència del perdó de Déu i l’empenta que el porti a esdevenir-ne testimoni. El lema del Jubileu diu que hem de ser “pelegrins d’esperança”, però el lema de l’objectiu diocesà del nostre bisbat per a aquest curs afegeix: “Cridats a ser testimonis de l’esperança.”

És una ocasió perquè cada fidel renovi la pròpia fe, amb l’experiència del perdó de Déu i l’empenta que el porti a esdevenir-ne testimoni

 Els cristians som cridats a ser signe d’esperança en aquest Jubileu. Som una Església esperançada? Sabem oferir aquesta esperança al món que cau moltes vegades en la indiferència?

De vegades, no som prou conscients de totes les accions que es fan des de l’Església i que són autèntiques llavors d’esperança en la nostra societat. El bisbe Xabier, en la seva primera al·locució als preveres i diaques de la diòcesi, ens va fer una llista dels signes d’esperança que ha trobat des de la seva recent estada entre nosaltres, i tots vam quedar sorpresos, perquè n’hi ha molts, i sovint no en som conscients, i potser resten amagats i poc valorats. Però certament som signes d’esperança, i ho hem de ser encara més, perquè el nostre món necessita aquest missatge i el nostre testimoni.

El papa Francesc, en la butlla de convocatòria, insisteix molt en la indulgència i la plenitud del perdó de Déu que no coneix límits. El sagrament de la Reconciliació està prou valorat? Tenim l’oportunitat de redescobrir-lo en aquest Any Sant?

Certament, el sagrament del Perdó (i potser encara més a casa nostra) està poc valorat. Per això és bo adonar-nos de la importància de rebre el do de la misericòrdia de Déu, oimés amb el do de la indulgència, que pot esdevenir una oportunitat de renovació i refermament espiritual per als fidels i per a les comunitats cristianes.

 Quins fruits li agradaria que donés aquest Jubileu?

Una ocasió per enfortir la fe amb il·lusió renovada, i una exhortació a mostrar amb signes concrets l’esperança cristiana a tota la societat.