Per al Pere Parés, de 19 anys, la de Lisboa serà la primera Jornada Mundial de la Joventut. Forma part del pelegrinatge del moviment apostòlic de Schönstatt, que el 26 de juliol surt de Madrid per fer una parada de cinc dies al santuari de Gafanha de Nazaré, al nord de Portugal, on es farà una trobada internacional de la joventut masculina d’aquest moviment fundat a Alemanya el 1914. També tindran ocasió de visitar el santuari de Fàtima. Pere Parés és de Granollers i estudia el doble grau de Periodisme i Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Serà els ulls i les oreslles de Catalunya Cristiana sobre el terreny, ja que ens permetrà viure des de casa aquesta XXXVII Jornada Mundial de la Joventut, que se celebra del 31 de juliol al 6 d’agost, amb el lema “Maria se n’anà de pressa a la muntanya” (Lc 1,39).
Quina motivació t’ha portat a participar en la JMJ de Lisboa?
Sempre hi ha el factor de la inèrcia, en el sentit de seguir el que fan els teus amics, però sobretot hi participo perquè és una experiència que t’interpel·la sobre l’Església universal i sobre el teu lloc concret en l’Església. Som joves i tenim un lloc a l’Església. Som joves i el Papa vol trobar-se amb nosaltres.
“Som joves i el Papa vol trobar-se amb nosaltres”
Com és ser un jove catòlic avui dia?
A Schönstatt hem reflexionat molt sobre el fet de ser un interrogant per al món, especialment des de la joventut. Sempre es diu que l’època de la universitat és la millor de la teva vida, perquè et permet fer tot el que després no podràs fer. Ser un interrogant també vol dir no fer allò que s’espera que facis —per exemple sortir cada divendres de festa— i, d’aquesta manera, que els teus companys es qüestionin certs valors. En un moment en què s’està formant la identitat, mires el futur i et planteges el teu lloc al món, estem cridats a ser exemple i deixar-nos portar per Déu.
Participar en la JMJ, com enriquirà el teu dia a dia de compromís amb el moviment i l’Església?
Com he experimentat tantes vegades en campaments i altres activitats, sortir de casa et desarrela de coses que potser no són tan necessàries i, al contrari, et fa més fàcil pensar en aquelles coses a les quals has d’estar arrelat: Déu, la comunitat, la família, els amics… Produeix un gran impacte emocional veure altres joves catòlics d’arreu del món, participar en activitats tan inteses i conèixer gent jove alhora que aprofundeixes en la relació amb els amics. És un impuls molt fort de fe i d’alegria que després s’ha de saber gestionar i traslladar a la vida de cada dia.
“És un impuls molt fort de fe i d’alegria que després s’ha de saber gestionar i traslladar a la vida de cada dia”
La teva vocació de periodista com s’insereix en aquesta vocació de catòlic?
Al llarg de la vida tot ens parla de Déu, perquè totes les persones cerquem Déu encara que no ho sapiguem. La meva manera de viure els estudis és xuclar tots els aprenentatges, perquè, en el fons, tot el que estudio em parla de Déu.
Quina és la teva col·laboració amb les delegacions diocesanes de Joventut tant de Barcelona com de Terrassa?
Soc el responsable del SAFOR (Servei d’Assistència i Formació Religiosa a les Universitats) de la Universitat Pompeu Fabra. Ens reunim setmanalment a la parròquia de Sant Fèlix Africà, on celebrem l’Eucaristia i compartim un dinar. Així mateix, soc monitor de la parròquia de Sant Esteve de Parets del Vallès, al bisbat de Terrassa. Ara estem preparant uns campaments d’estiu amb tots els infants de la diòcesi. Cal destacar que el moviment de Schönstatt està molt involucrat en el Secretariat de Pastoral amb Joves de l’arquebisbat de Barcelona. Sobretot des del temps de la pandèmia, parlem molt de Schönstatt en sortida, de la necessitat d’alimentar-nos com a Església i de donar a l’Església el que tenim. El carisma és precisament això: una riquesa personal però alhora partint d’una mateixa fe.
