L’anhel d’una vida plena és innat en l’ésser humà. Existir és el do més gran que hem rebut, però no en tenim prou amb sobreviure: volem una vida amb sentit, profunditat i bellesa.
Jesús ve a donar-nos aquesta vida. Ho diu clarament: “He vingut perquè tinguin vida” (Jn 10,10). Ha vingut a alliberar, guarir i salvar (Lc 4,18), és a dir, a oferir-nos una vida que val la pena de viure. En l’evangeli de Joan, ell mateix es presenta com a pa, aigua viva, llum i resurrecció. El regne de Déu és una festa!
Jesús ensenya que la vida és bona, però per viure de debò cal saber donar-la. “Si el gra de blat no mor, no dona fruit” (Jn 12,25). La vida és més que els recursos o les possessions: “No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit?” (Mt 6,25). El secret per a una vida bona és lliurar-se als altres.
Distingeix dues dimensions inseparables: la material i l’espiritual. Cuida el cos guarint malalts i compartint pa, i elogia la dona que li ungeix els peus. El cos és important!
Alhora ens recorda que l’esperit és el que dona vida i ens uneix amb Déu. Per això adverteix: “No tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar” l’ànima (Mt 10,28). Hem d’evitar aquells que poden ofegar-nos la fe, l’esperança i l’amor, apagant la joia de viure. Tenir cura de la vida espiritual és tan important com cuidar el cos.
Finalment, Jesús anuncia que la vida no acaba aquí: “Jo soc la resurrecció i la vida” (Jn 11,25). La vida mortal és una primera etapa del camí: més enllà de la mort, Jesús ens n’obre les portes a una altra, eterna, plena i definitiva, com no ens podem imaginar.

