Lleó XIV ha presidit aquest dimarts una missa multitudinària al moll de Beirut, davant més de 100.000 libanesos. A la seva homilia, ha lamentat que, de vegades, “ens sentim més inclinats a la resignació i a la queixa que no pas a la sorpresa del cor i a l’agraïment”.

El Papa, que s’ha mostrat molt proper a les sacsejades, les convulsions, les esperances i el gran potencial del Líban, ha dit que “la dimensió de la lloança no sempre troba espai dins nostre”, ja que estem “sovint aclaparats per les fatigues de la vida, preocupats pels nombrosos problemes que ens envolten, paralitzats per la impotència davant del mal i oprimits per tantes situacions difícils”.

Abans de l’Eucaristia, el Pontífex ha pregat al port de la capital libanesa, on una explosió va provocar més de 200 morts i 7.000 ferits ara fa més de cinc anys. Ha saludat familiars de les víctimes i ha compartit la petició de justícia.

El Pontífex ha pregat davant el monument de marbre amb els noms de les víctimes, ha col·locat una corona de flors i ha saludat un per un els supervivents i familiars, que li mostraven fotografies dels seus éssers estimats. Entre llàgrimes, molts repetien el clam que fa cinc anys que mantenen: “Justícia i veritat.” La presència del Papa ha estat rebuda com un signe d’esperança en un lloc que encara avui porta ferides ben visibles de la catàstrofe. 

Acaba un viatge històric, on el Sant Pare ha celebrat amb les Esglésies orientals i amb tots els cristians, en definitiva, els 1.700 anys del Concili de Nicea, alhora que s’ha apropat a la diversitat d’un món que clama per la pau desarmada i desarmant. 

A la roda de premsa a bord de l’avió durant la tornada, Lleó XIV ha comentat que, en aquest moment, la seva vida és un “rendir-se a Déu” després que, sense saber que seria elegit Papa, el seu pensament era jubilar-se. 

Durant la conversa amb els periodistes, el Pontífex ha parlat del paper de la Santa Seu, que treballa “entre bastidors” en les negociacions de pau perquè les parts deposin les armes. Pel que fa a Ucraïna, ha destacat la implicació d’Europa i la importància del possible paper d’Itàlia. Després d’agrair als informadors “pel seu intens treball aquests dies, que mereixeria un  aplaudiment”, Lleó XIV ha respost a diverses preguntes sobre el mateix viatge, la situació al Pròxim Orient, la guerra a Ucraïna, la presència d’Europa en les negociacions de pau, el problema de Veneçuela i altres focus de l’actualitat. El Sant Pare ha rebut, com a regal d’un corresponsal libanès, un quadre pintat a mà en directe per televisió, durant aquests mateixos dies, que el retrata a ell i als llocs visitats. 

El vol s’ha desenvolupat tot just després de la cerimònia de comiat, durant la qual, en un breu discurs, el pontífex ha expressat el seu desig “que s’aturin els atacs i les hostilitats” i “que es triï la pau com a camí”. 

A la cerimònia de comiat del Líban, el Sant Pare ha renovat la seva crida a rebutjar la violència i a buscar la negociació i el diàleg. Després d’exaltar el caràcter “contagiós” i fraternal del poble libanès, “al qual no li agrada l’aïllament, sinó la trobada”, el Bisbe de Roma ha demanat que “tot el Pròxim Orient es comprometi amb aquest esperit de fraternitat i d’esforç per la pau, fins i tot davant del qui avui es considera enemic”. 

Lleó XIV va arribar al País dels Cedres diumenge passat, després d’haver estat gairebé tres dies a Turquia, on celebrava divendres, a Íznik, els 1.700 anys del Primer Concili de Nicea.  

Entre els esdeveniments més significatius que ha viscut, destaquen la visita a la tomba de sant Xàrbel Maklūf al monestir de Sant Maró a Annaya, una trobada ecumènica i interreligiosa a Beirut i una trobada amb joves a Bekerké. Aquest dimarts, a més, ha visitat l’Hospital de la Croix a Jal ed Dib, dirigit per la Congregació de les Germanes Franciscanes de la Creu.