Ho hem après de Jesús, tal com ho diu la seva pregària: “Que tots siguin u, perquè el món cregui…” (Jn17,21). La finalitat de la unitat entre nosaltres és que siguem causa de bona entesa, d’escolta mútua i de comprensió en les nostres relacions humanes. Unitat de cor, d’intencions, de tot allò que ens dignifica i ajuda a relacionar-nos com a persones de bon tracte. Si ho feim així, és per fer front a la dispersió, a les desavinences, a les ruptures, a allò que ens separa i ens aïlla. Treballar la unitat ha de ser resposta a la situació conflictiva que vivim a nivell global i que en aquests moments tant ens preocupa.

El papa Lleó XIV ha donat aquesta consigna perquè la féssim nostra: amor i unitat. Són les dues dimensions que Jesús confia a l’apòstol Pere i als deixebles per convertir-los en “pescadors d’homes”. Els demanarà que tirin la xarxa per submergir l’esperança de l’Evangeli en les aigües del món i navegar en el mar de la vida perquè tots puguin reunir-se en l’abraçada de Déu.

Després de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, hem de crear aquesta unitat començant per la unitat en un mateix vivint en pau, en el cor de les famílies fent més humana tota relació, treballant la comunió dins les parròquies, grups cristians i en tantes altres institucions, i així fer-nos creïbles. Escoltant la crida de Jesús —deia el papa Francesc— reconeixem amb dolor que al procés de globalització li falta encara la contribució profètica i espiritual de la unitat entre tots els cristians. Un gran desig que hem de fer realitat, el d’una Església de germans, que per la unitat que viu, es converteix en ferment per a un món que el volem reconciliat.