Amb els ornaments papals, ha sortit al balcó el nou Pontífex amb un únic crit: “La pau sigui amb vosaltres!” “Déu us estima a tots, tots estem a les mans de Déu” i “soc un fill de sant Agustí” han estat les paraules que més han ressonat en la seva primera aparició com a nou Papa de Roma.
“Habemus Papam”. Les paraules pronunciades pel cardenal Dominique Mamberti, protodiaca del Col·legi cardenalici, que ha presentat el qui serà el nou pontífex de Roma i de l’Església universal dient: “Us anuncio una gran alegria: tenim Papa! És l’eminentíssim i reverendíssim Senyor Robert Francis Prevost, cardenal de la Santa Romana Església, que ha escollit el nom Lleó XIV” (pronunciat en llatí), han desfermat un crit general per tota la plaça i els carrers del voltant a la basílica de Sant Pere. En veure la fumata blanca, la gent ha corregut fins a poder veure de ben a prop el fum blanc i el rostre del nou Pontífex, que també serà el Bisbe de Roma, bisbe metropolità de les diòcesis de Roma, patriarca d’Itàlia i “Servus servorum Dei”, “Servent dels servents de Déu”. En el seu discurs, el nou rostre ha denotat un nou camí de l’església, posant el focus en la pau, però també subratllant algunes de les frases destacades del papa Francesc “construïm ponts i no murs”.
Pocs minuts després de les 18 h, el moment, finalment, ha arribat. Un únic clam ha ressonat a la plaça de Sant Pere i als carrers que hi desemboquen: “È bianca!”, “Habemus Papam” i un crit fort d’emoció. Incertesa fins a l’últim instant sobre quan apareixeria el fum blanc, però quan ha sortit, l’alegria s’ha fet evident. Somriures il·luminen els rostres de tots els presents a la plaça, aplaudiments i mans alçades capturant el moment amb els mòbils, retransmissions a xarxes socials, i periodistes que, després d’hores en guàrdia, ho han pogut anunciar per les emissores de tot el món. Abraçades, moltes abraçades i crits enèrgics per fer arribar l’alegria al nou predecessor de Pere. Abraçades entre amics, abraçades entre els periodistes que, des de la mort del papa Francesc, hem estat cobrint diàriament cada esdeveniment en un moment de màxima expectació mundial. La dicotomia d’haver estat vivint, feia pocs dies, la defunció del Sant Pare Francesc, amb un funeral amb la mirada internacional i la tristesa del que suposava la fi d’un pontificat (a qui el nou Papa, Lleó XIV, ha mencionat en el seu discurs); en contraposició amb el crit de benvinguda a qui hagi de ser el nou Successor de Pere.
Potser som davant del Conclave més mediàtic de la història, on les xarxes socials no només han tingut un paper important, sinó fonamental per compartir la immediatesa del moment, viscuda i difosa a través dels dispositius personals de milers de persones que han pogut presenciar el viu i rigorós directe.
Com més han anat passant les hores, els nervis a flor de pell més s’han palpat. Sobretot per la incertesa de a quina hora podria sortir. Les dues primeres fumates, la de dimecres 7 al vespre i la de dijous 8 de maig al matí, ens havien deixat, d’alguna manera, sense cap tipus de referència horària a la qual ens podríem agafar. Per les experiències anteriors, sabíem que la celeritat del procés seria imminent, però el sol del dia no havia caigut i ja teníem el nom.
Un cop el fum blanc ha sortit per la xemeneia, les campanes ens han afirmat que sí, que és blanca i després els guàrdies suïssos han desfilat per la plaça acompanyat d’una banda que ha estat la banda sonora d’un moment summament emocionant entonant l’himne de Roma. La multitud no ha parat de cridar emocionada, banderes alçades i un crit repetitiu previ a reconèixer el rostre del successor número 267 de sant Pere: “Visca el Papa!” (en castellà), és un dels càntics més escoltats en una plaça que desbordava d’energia i de joia per donar-li la benvinguda. Després, tots units en oració s’ha cantat el “Regina Coeli”, encomanant als braços de la Mare de Déu el nou pontificat.
Emoció. Una emoció contagiosa i difícil de transmetre, una realitat que estant a Roma es viu des de molt a prop però veient les banderes que onejaven a la plaça de diferents punts del món, et fa veure que és un sentiment enorme, que abasta totes les fronteres.
