El fenomen dels tanatoris a les ciutats i també en molts pobles està marcant la manera com es viu el comiat d’un difunt, a diferència d’allà on la comunitat parroquial és la qui de forma visible convoca i celebra.L’acompanyament pastoral del malalt i de la família, la celebració del sagrament de la Unció com a normal dins el procés cristià, la preparació i celebració del funeral amb l’Eucaristia a l’església parroquial i el seguiment posterior de les famílies, està experimentant un canvi qualitatiu. Què fer?

Els tanatoris són un nou areòpag que demana molta atenció pastoral, una capacitat renovada d’acolliment de les persones i un tipus de cerimònia que ajudi a celebrar la fe en Crist mort i ressuscitat, per tal de viure el consol de l’esperança que prové d’ell. És una llàstima haver perdut pràcticament —tot i que si es demana, es pot fer— la possibilitat de celebrar el funeral a l’església parroquial amb l’Eucaristia i viure també així en comunitat de fe el comiat del difunt, precisament en el mateix lloc on va ser acollit i introduït a la vida cristiana.

Si vols seguir llegint l’article del bisbe Sebastià Taltavull, clica aquí