Organitzar la vida, el temps, el treball, el descans, els compromisos, els hobbies, i tantes obligacions, no sempre resulta bo de fer. Molts manifesten patir una asfixiant saturació i arriben a dir que no tenen temps per a res.Altres saben compaginar temps i temps, tot i que diuen que sense massa solta ni volta. Mentre que altres prefereixen definir prioritats i anar a poc a poc, ben compassats.

Qui sap si és una mescla de tot un poc el que tantes vegades ens passa. Quan només fem coses per fer-les, patim l’estrès de l’activisme i no quedem satisfets: un cert remordiment ens diu que hem de posar un poc més d’ordre a la vida…

Si vols seguir llegint l’article del bisbe Sebastià Taltavull, clica aquí