Qualsevol gest que ens apropa, qualsevol paraula que ens anima, qualsevol detall que genera confiança, són símptomes inequívocs de proximitat i d’implicació en tot allò que junts ens proposem portar a terme. Fins i tot, «les bones estructures serveixen quan hi ha una vida que les anima, les sosté i les jutja» (EG 26). Les persones hem d’ajudar que siguin així en qualsevol de les nostres actuacions solidàries.

Fer-nos pròxims és un mandat evangèlic, prové de Jesús. En cristià, ni avui ni mai no ha tingut sentit tractar-nos en la distància. Si és així, és fàcil caure en la indiferència i pensar que l’altre no ens afecta. És per això que és fàcil passar de llarg i deixar-lo en la cuneta de l’exclusió i de l’oblit. Fer-nos pròxims ens ajuda a passar del …

Si vols seguir llegint l’article del bisbe Sebastià Taltavull, clica aquí