No donem a l’abast. El papa Francesc és una novetat constant, no sols cada dia, sinó cada vegada que parla. «No tenim temps de recollir-ho tot —em diu un grup de laics que participen molt activament en una parròquia— i tot és aprofitable, a més de veure que el que diu, ho digui a qui ho digui, fa que ens ho apliquem tots.» És molt freqüent constatar que la gent l’entén perquè té un llenguatge planer i assequible, i alhora profund, tendre, positiu i engrescador. De dues paraules és capaç de fer que ens hi veiem del tot reflectits.

És el cas de les paraules que ha dirigit als nous cardenals i que són tot un programa de vida cristianaperquè presenten la lògica de Jesús que orienta el camí de l’Església. Glossant l’himne a la caritat de la primera carta als cristians de Corint i la guarició d’un leprós, ha mostrat en dues homilies la meravellosa originalitat de l’amor cristià que és la caritat. «La caritat —ha dit el papa Francesc— mai no pot ser neutra, asèptica, indiferent, tèbia o imparcial. La caritat contagia, apassiona, arrisca i compromet. Perquè la veritable caritat sempre és immerescuda, incondicional i gratuïta.»

Si vols seguir llegint l’article del bisbe Sebastià Taltavull, clica aquí