Durant els anys d’escola, cada dimecres a la tarda, anava a visitar una tieta àvia. Vivia a Rambla Catalunya, prop del nostre col·legi. Nosaltres sortíem de classe i la mare ens portava a visitar la Victòria. Que va viure fins als cent vuit anys!

Ens rebia amb un bon berenar de galetes i llet ben dolça, amb sucre o cacau. Amb les germanes, jugàvem a jocs que ella conservava i que eren antics. Un bingo i un petit mercat de fusta on fèiem veure que érem clientes i dependentes que feien comandes. També hi havia contes que il·lustraven paràboles i miracles. Així i tot, el que més m’entretenia era mirar el tapís enorme que hi havia penjat a la paret del menjador. L’havien pintat la Victòria i la seva germana.

Al tapís es podia veure un nen -de llavors la nostra edat-, i darrere seu, una colla d’animals: un lleó, una pantera, un xai, un llop, una vaca. El nen s’abraçava al lleó i guiava per un camí a tota aquesta manada d’animals ben dispars i en aparença enemics. M’agradava. Podia imaginar-me les mil i una històries sobre aquest infant. D’alguna manera, volia unir-me a les seves aventures.

Amb el temps, vaig entendre que aquell tapís no era només una peça decorativa, sinó una finestra a un missatge d’esperança. Es tractava d’una representació del passatge bíblic d’Isaïes 11:6 -9 que diu: “El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà. La vaca i l’ossa pasturaran juntes, jauran plegades les seves cries. El lleó menjarà palla com el bou, l’infant de llet jugarà vora el cau de l’escurçó, el nen ficarà la mà a l’amagatall de la serp.  Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l’aigua cobreix la conca del mar.”

Aquell tapís era ple de significat. La Victòria va viure en tres segles diferents: XIX, XX, XXI. Així, va conèixer i viure guerres i temps de pau. Avui, en un món encara ple de conflictes i divisions, la imatge d’aquest nen abraçat al lleó ens convida a creure que la convivència, la pau i l’harmonia són possibles. Tal com deia Isaïes, quan el coneixement del Senyor ompli el país.