L’assignatura de Religió no serveix per a res, és una antigalla del passat, unes senyores beatífiques que fan catequesi en horari escolar, sense exàmens i tot plegat amb regust a tasca amateur. Són moltes de les frases populars alimentades per la rumorologia. Un estudi de l’editorial Edebé n’ha desmuntat moltes, per no dir totes. L’informe indaga el perfil dels professors de Religió catòlica, es fixa en com imparteixen les classes i quines són les seves metodologies docents. Un treball de gairebé 40 pàgines fet a partir de 672 entrevistes en profunditat realitzades a professors de Religió de tot l’Estat espanyol que imparteixen classe tant a l’escola pública com a la concertada catòlica. Si tenim en compte que, al curs 2015-2016, hi ha 3.076 professors de Religió a l’escola pública i uns 5.000 a la concertada la mostra és molt elevada (gairebé el 10% del total) i, a més, ha estat ponderada i reequilibrada per tal de ser encara més representativa. És el primer estudi d’aquestes magnituds elaborat per professionals de l’estadística que té per objectiu els docents de Religió.
L’estudi demostra que, contra els mites, la classe de Religió és un espai de pedagogia innovadora, amb un professorat motivat conscient que ha de transmetre un testimoni de fe i de vida que ha d’encarar primer ell mateix. La proposta educativa de la classe de Religió catòlica està adaptada als alumnes i a les seves necessitats presents. Tot i destacar la normalitat d’aquesta assignatura i reivindicar la igualtat de condicions amb la resta de matèries, els mestres són conscients que a la seva classe s’hi transmet quelcom més que un coneixement teòric.
