El sopar pasqual jueu se celebra a l’entorn de quatre copes de vi, que els participants beuen a mesura que es desenvolupa la celebració. Abans de passar d’aquest món al Pare, Jesús va celebrar aquest séder de Pasqua amb els seus deixebles.

El Senyor va pronunciar les paraules eucarístiques de consagració sobre el calze quan tocava beure la tercera copa, anomenada de la “consagració”, al Cenacle. En aquell moment, va pronunciar les paraules que transformaven el fruit de la vinya en la seva sang, vessada per nosaltres.

Els evangelis informen que seguidament ells surten de la sala alta cantant els salms, és a dir, interrompent el sopar pasqual, que encara no havia arribat a la seva fi, ja que en marxen sense beure la quarta copa conclusiva.

El mestre arriba a Getsemaní i, combatent amb tota l’ànima, suant sang, resa al Pare: “Si és possible, que aquesta copa  s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.”

Dalt de la creu, expressa les seves darreres paraules: “Tinc set.”

Un soldat romà li acosta un hisop xopat amb una mescla de vi i vinagre. Després de mullar-se els llavis amb aquest líquid, exclama: “Tot s’ha complert”, i seguidament entrega l’Esperit.

Jesús va beure l’última copa, que li faltava encara per beure, a la creu. Allí va beure la “copa de la consumació”. A la creu el Senyor va complir de manera perfecta l’interromput sopar pasqual.

En beure aquesta quarta copa a la creu, el sopar es fa sacrifici i el vi, entrega total. A l’Eucaristia ens fem presents en aquest “Amor fins a l’extrem” on tot, finalment, va quedar complert.