La regidora de Cultura, Núria Escamilla; el rector de la parròquia de Sant Pere d’Octavià, mossèn Emili Marlés, i la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, Mireia Mestre, han mostrat el dijous 23 d’abril les pintures murals fins ara desconegudes que s’han trobat a la capella de Santa Escolàstica del monestir de Sant Cugat. La seva descoberta ha estat possible arran de les actuacions promogudes per la parròquia per restaurar aquesta capella i el seu retaule.
Les pintures, que s’han pogut destapar parcialment, són de qualitat, però es troben en un estat de conservació dolent degut a les obertures i esquerdes presents al mur i a l’adhesió d’una part de la capa pictòrica a les capes superposades. Núria Escamilla ha manifestat que “els treballs estan en curs i, per tant, presentem unes pintures que hem destapat parcialment i estan encara en fase d’anàlisi i estudi. Properament harem de determinar quines futures intervencions farem”.
Els treballs efectuats a les pintures han anat a càrrec de l’empresa de restauració BdC Restauraciones, sota la supervisió del Servei de Patrimoni Històric i Museu de l’Ajuntament de Sant Cugat, i del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Han estat finançats per la parròquia de Sant Pere d’Octavià amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Corresponen a diverses fases d’ús de la capella, des d’època gòtica fins al segle XX. El procés de treball s’ha iniciat amb l’obertura mecànica de cales en diversos punts dels murs per identificar les capes pictòriques subjacents. Tot seguit, s’ha procedit a eliminar els morters adherits a la superfície pictòrica, i s’han realitzat tasques de consolidació del suport i de fixació de la policromia.
L’escena correspon al programa pictòric de l’altar del Corpus Christi. Foto: ©Ajuntament de Sant Cugat.
Entre les diverses capes identificades, ressalten per la seva rellevància tres fases:
—Crucifixió (mitjans del segle XIV). Aquesta pintura estava darrere del retaule que s’ha retirat per portar-lo a restaurar. S’identifica una escena central amb un Crist crucificat i unes figures als seus costats. Tot i que en alguns punts la pintura està molt erosionada i s’ha perdut el detall, es pot apreciar el dibuix de la cara del Crist i inclús les vetes de la fusta en la policromia de la creu. L’escena correspon segurament al programa pictòric de l’altar del Corpus Christi, de mitjans del segle XIV i d’estil gòtic, i anterior a la construcció de la capella de Santa Escolàstica. L’estat de conservació de les pintures és irregular, condicionat tant per factors ambientals com per la presència de capes superposades, a les quals en alguns punts la policromia restava adherida, fet que n’ha afavorit la inestabilitat i les pèrdues.
—Imitació de carreuat (posterior al segle XIV i anterior als segles XVII-XVIII). Aquesta capa també ha aparegut darrere del retaule i simula un carreuat (parament de blocs de pedra) de color blanc amb línia negra. A la zona esquerra del carreuat ha aparegut el dibuix d’una flor de lis. S’ha netejat superficialment i s’ha hagut de retirar parcialment per poder descobrir la capa subjacent de la Crucifixió.
—Ornamentació de la capella de Santa Escolàstica (segle XVII-XVIII). Es desplega als murs laterals de la capella i mostra una seqüència d’elements arquitectònics amb motius florals i volutes. Complementa el conjunt barroc que integra les pintures de la part alta, la volta i el frontis exterior, datades als segles XVII-XVIII. S’han fet prospeccions per conèixer l’abast espacial i l’estat de conservació.
