Ens vam aplegar a la Parròquia de Sant Joan de Gràcia, per tal de celebrar l’ anual reunió festiva d’ allò més adient; perquè uneix lligams, revisa tarannàs, comparteix experiències de l’ Amor de Déu, reafirma voluntats i, a l’ ensems, enforteix vocacions amb la gràcia del Sant Esperit.
Amb sintonia amb l’ Evangeli
Acompanyats per la tasca tan valuosa d’ un equip de música, cada volta més necessari: anima, solemnitza i ajuda a portar els tempos de cada intervenció; es començà amb càntics de Lloança al Senyor i d’Invocació a l ‘Esperit . Després Mossèn brasiler Adilson, Rector d’aquesta Parròquia i anomenat Consiliari de la RCCeE, ens va donar el seu ensenyament , molt espiritual i amb un bon català : anomenà, en Lc 6,12, “la glòria de Déu es manifesta en actitud de pregària” ; en Lc9,32, “Jesús prega amb l’ Esperit com la Renovació” i en Lc 9,35, “Jesús també escolta la Paraula de Déu així com els grups carismàtics.” Entre d’ altres coses, afegí: “nosaltres preguem per escoltar la veu de Déu què ens diu; què hem de fer; com hem d’ estimar, com hem de perdonar i que no tinguem por.”
Després d’un breu descans, es va fer Adoració al Santíssim i a la vegada hi va haver confessions i grups de pregària d’Intercessió a nivell personal.
Després de dinar es va continuar Lloant al Senyor i hagué testimonis de l’acció de Déu en la seva vida i s’inicià l’Eucaristia presidida pel Mons. Javier Vilanova Pellisa.
Amb concreció i lucidesa
En l’homilia, el Bisbe Javier, amb un somriure ben palès i a tomb amb el que emfatitzà ja Francesc en recomanà posar exemples en les homilies, començà: “ahir, un jove de 25 anys sentia a dir que l’ Església és pèssima, i s’adonava que a la societat hi ha una alienació en contra de l’Església”, per la qual cosa “es va interessar a conèixer-la i va descobrir que a l’ Església hi ha pecadors, però és Santa.” I seguí dient: “L’ Església sembla ser un signe de contradicció del món, perquè l’ Evangeli ens parla de la felicitat i grandesa dels pobres; de buscar la Glòria –deia Sant Pau- no en nosaltres. Senyor només tu pots omplir el meu esperit: ets l’ esperança que salva. Així, el que no veiem és qui ens parla. Busquem la glòria de Déu en allò caduc i Déu ens dona la glòria eterna”. I entre altres qüestions acabà dient: “ Com és que vivim com si fóssim orfes, si tenim Jesús i Maria, i el Deu etern?”.
Amb molta alegria per la jornada viscuda, encara ressona en els assistents, unes paraules il·luminadores del Sr. Bisbe: “Jesús et necessita !”
És curiós ,que ja ho digués Anaxàgores, filòsof i astrònom grec mort l’ any 428 a de JC.: “L’ Esperit governa l’ Univers.”
