Després de la celebració de la festa de Crist Rei comença un nou any litúrgic, que s’inaugura amb el temps d’Advent. Sempre em ve a la memòria la figura de sant Bernat, el qual ens va parlar de les tres “vingudes” o “visites” de Déu a la humanitat. Primera: amb el naixement de Jesús, el Fill de Déu viu, de la Mare de Déu, al portal de Betlem. Crist divideix la història en dues “meitats”: abans de Crist i després de Crist. Segona: la presència de Jesús ressuscitat en la seva Església, a través dels sagraments i a tot el món. Tercera: la del Judici final, anunciat pel mateix Jesús.

A Andalusia el Nadal comença amb la inauguració dels enllumenats a pobles i ciutats, i amb la celebració de diferents tradicions religioses, com les “misses del carrer”, a la localitat cordovesa d’Hinojosa del Duque, en la qual cada carrer “organitza la missa”, i ho celebra després amb una trobada dels veïns. A les esglésies, la col·locació dels naixements o pessebres, amb les imatges de la Mare de Déu i sant Josep, esperant el Naixement del Nen Jesús.

El temps d’Advent vol ser, en la seva essència més viva, un temps d’espera i d’esperança, com bé s’expressa en aquesta bonica cançó: “La Virgen sueña caminos, está a la espera. La Virgen sabe que el niño está muy cerca. De Nazaret a Belén hay una senda. Por ella van los que creen en las promesas. Los que sueñan y esperan la buena nueva. Abran las puertas al niño, que está muy cerca. El Señor, cerca está, él viene con la paz.”

A cada poble d’Andalusia, l’Advent és un paraula que es viu, no tant com a temps de silenci interior i de preparació per al Nadal, sinó com un Nadal avançat, en dinars d’empresa, en reunions que evoquen velles tradicions.