Tardor, nou any litúrgic, Advent… Tres compassos per als creients cristians que contemplen ja proper el Nadal. La tardor sempre ens porta la veu dels poetes que ens parlen de la natura que necessita “despullar-se” i desprendre’s de les fulles mortes, les dels arbres més frondosos, i les fulles pròpies, personals, íntimes i profundes, cansades de viure i de cercar sense trobar, “estimbant-se a l’estany solitari de l’ànima”. Prosseguim en aquest temps d’Advent, intentant encaminar les seves tres belles “invitacions”.

La primera, a través del profeta Isaïes, el qual ens descriu com els pobles, fastiguejats de fer la guerra i de matar-se, marxen cap a Jerusalem buscant un Déu que instauri la pau definitiva, amb la metàfora que “de les espases es facin arades, i de les llances, podadores”. Un veritable somni per gravar al nostre cor.

La segona invitació ens la fa Jesús mateix: “Vetlleu, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor.” Es tracta d’una espera atenta, renunciant a egoismes, supèrbies, desitjos excessius, ressentiments i odis, ànsies de poder, cobdícies… L’Advent, que ens ofereix la silueta de Joan el Baptista, ens convida a revestir-nos amb la humilitat, el servei desinteressat al proïsme, l’agraïment, l’amabilitat, l’estimació, la generositat, l’amor.

La tercera invitació ens la fa el mateix papa Lleó XIV, dient-nos com ha de ser la nostra espera: “Esperar és intuir.” I subratlla: “El Jubileu ens converteix en pelegrins d’esperança, perquè intuïm una gran necessitat de renovació que ens concerneix a nosaltres i a tota la terra.”

Quines tres invitacions més maques per viure l’Advent!