“La gent de mar és un món desconegut per a la majoria, no fa por, però t’imagines gent dura, recargolada, molt fora de la del teu entorn habitual; però són germans igual que nosaltres. Encara que algú tingui un aspecte de pirata del Carib, et fa una abraçada i un somriure quan tu li somrius. Ni que sigui per pocs minuts sents molt l’amor a l’altre. He descobert en persones totalment alienes, fora del meu entorn de confort, com estimar el proïsme desconegut.”

El director de Stella Maris Tarragona, el laic Vicenç Veses, fa cinc anys que es relaciona amb la gent de mar i ha hagut d’anar desconstruint les imatges prefigurades que tenia i fa notar que “és un col·lectiu que mou el món, perquè totes les mercaderies que estan al nostre abast venen en contenidors per mar”. Com recorden des de l’Organització Internacional del Treball (OIT) “la marineria ha estat durant molt de temps una de les ocupacions més difícils i perilloses. Els marins no només s’enfronten a llargs períodes d’aïllament i dures condicions de treball, sinó també a riscos importants per a la seva salut i seguretat. Tot i els avenços de la tecnologia marítima, la reglamentació i la formació, cada any es perden centenars de vides al mar per diverses causes, com accidents laborals, problemes de salut, suïcidis, desaparicions al mar i altres causes indeterminades”.

“La gent de mar, quan està a bord, es converteix com en una peça del vaixell, però tenen les seves necessitats humanes. I la més bàsica és la comunicació amb la seva família”, remarca a Ricard Rodríguez-Martos, diaca permanent responsable de Stella Maris Barcelona, des de l’any 1983 i també de Stella Maris Espanya.