Mateu uneix amb el verb “prendre” l’escena de la Transfiguració amb la de la pregària a Getsemaní. A totes dues Jesús pren Pere, Jaume i Joan. Son dos moments importants del ministeri de Jesús. En el relat de la Transfiguració s’anticipa la glorificació de Jesús al cel i en el de Getsemaní entrem de ple en els últims esdeveniments de la Passió, previs a la seva glorificació.  

El relat descriu l’epifania de Déu en una muntanya alta, possiblement es tracta de la muntanya Tabor. Segons la simbologia de la revelació, la muntanya és el lloc de pregària i d’encontre amb Déu, el rostre de Jesús resplendeix com el sol que és la màxima llum que rebran els justos (Mateu 13,43), els seus vestits blancs son del color propi de les aparicions divines, el núvol i la veu simbolitzen la presència de Déu.

La figura de Pere adquireix protagonisme, com és habitual en Mateu. Ell pren la paraula i parla en nom dels deixebles. Tanmateix, ni Pere ni els altres deixebles copsen el que Jesús vol dir. Ho hem vist abans de pujar la muntanya, quan Jesús els anuncia per primera vegada la seva mort i resurrecció. Just després de baixar, els ho anunciarà per segona vegada, i els deixebles s’entristiran. La raó tots la sabem: Jesús va camí de la creu. L’evangelista ens avisa que per seguir aquest camí cal que sigui il·luminat per la Paraula. Moisès, que representa la Llei, i Elies, els llibres profètics, parlen amb Jesús, mentre que Déu parla als deixebles. Els diu el mateix que en el baptisme de Jesús: “És el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.” Però ara afegeix “escolteu-lo” perquè és a través de Jesús que els deixebles entendran la Llei i els profetes.

Els deixebles gaudeixen a la muntanya d’uns moments de pau i joia, en plena comunió amb Jesús transfigurat i gloriós. S’hi volen quedar perquè hi estan bé i volen que duri per sempre. És un avançament del que serà la vida en el Regne de Déu. Però, ai las!, tenen por. Quan alcen els ulls només veuen Jesús: no hi ha núvol, no hi ha veu, ni Moisès, ni Elies. Han tornat a la vida real. Jesús, que els coneix molt bé, els reconforta i els anima. Els toca i els demana que s’aixequin, com fa normalment en les guaricions. És impressionant veure com la figura gloriosa de Jesús es transforma en un instant en el Jesús més humà que s’apropa amb tendresa als deixebles. Escoltem el Fill estimat. Sempre serà al nostre costat per tocar-nos i dir-nos que no tinguem por, que el camí val la pena i que serà bo ser allà dalt on resplendirem com el sol.