Aquesta setmana tindrem la celebració de Tots Sants. I aquell dia venerem tots els “sants” que no tenen data pròpia al calendari litúrgic, i que gaudeixen ja de la benaurança del cel.

Hi havia un gran desig, entre els cristians, d’honorar la gran quantitat de màrtirs que moriren, especialment durant la persecució de l’emperador Dioclecià (284-305), la més cruel i prolongada de la història. I, d’altra banda, no hi havia prou dies a l’any per commemorar-ne cadascun d’ells, a part que molts màrtirs van morir en grups. Aleshores es va veure que el més apropiat era establir una festa comuna per a tots.

A partir de la segona meitat del segle IV el calendari de Nicomèdia anunciava per al divendres de l’octava de Pentecosta la festa “de tots els sants confessors”. A Roma el papa Bonifaci IV va dedicar, a començaments del segle VII, el Panteó en honor de “santa Maria i tots els sants màrtirs”, i la seva festa es va celebrar, durant molt de temps, el 13 de maig.

Més tard, el papa Gregori III va consagrar una capella a la basílica de Sant Pere dedicada a tots els sants, i va fixar la celebració per al dia 1 de novembre. El papa Gregori IV, l’any 835, va estendre la celebració de tots sants, l’1 de novembre, a tota l’Església Universal. Va voler que tot el món cristià honorés tots els sants del cel en l’esmentada data.

La comunió amb tots els sants ens porta a agrair la intercessió que, per a nosaltres, fan davant del Senyor. Ells ja han arribat a la pàtria celeste i gaudeixen de la presència de Déu, però sense oblidar els qui, encara, peregrinem en aquest món. S’hi refereix l’himne de l’ofici de lectura de la festa de Tots Sants; i una estrofa en canta: “Des del cel ens arriba propera la seva presència i llum guiadora: ens conviden, ens criden ara, companys serem demà.”

Les famílies religioses tenim inclosa, en els nostres calendaris litúrgics respectius, la festivitat de Tots Sants. En el cas de la família franciscana, la celebrem el dia 29 de novembre, data de l’aprovació de la Regla dels Germans Menors, pel papa Honori III, el 29 de novembre del 1223.

Per tant, és una festa en la qual commemorem tants sants i santes de totes les èpoques, de totes les capes socials, de totes les cultures, que han il·luminat amb llum pròpia la santedat de l’Església. Una munió que ha viscut el seguiment de Jesús i el seu evangeli de manera radical.