Fa uns dies moria Mariona Agustí i Badia; tenia cent anys. Havia nascut el 1925, era filla de la soprano Conxita Badia i Millàs, nascuda a Barcelona el 1897 i finada a la ciutat el 1975, ara fa cinquanta anys, raó per la qual s’escau l’Any Badia.
Conxita Badia —Concepció Badia— va ser la gran veu per al públic català, espanyol i llatinoamericà pràcticament els primers tres quarts del segle XX. El currículum com a soprano és tan extens que depassaria l’espai de què disposem. Només es pot dir que la seva veu i el domini del piano, a part d’un do excepcional i una gran ciència com a pedagoga, tingueren com a mestres Pau Casals, Enric Granados, Manuel de Falla i una llarga llista dels millors del seu moment.
Com a deixebles seus, podem parlar del compositor Joaquim Nin Culmell, el tenor andreuenc Carlo del Monte (de nom Heleni Barjau, del qual organitzàrem el centenari fa un parell d’anys) o la soprano Montserrat Caballé.
Conxita Badia, quan va esclatar la guerra civil, era en un punt molt alt de la seva carrera. Cantava al Palau de la Generalitat convidada pel conseller de Cultura Ventura Gassol, interpretava cançons de Pau Casals acompanyada pel mestre mateix o li dirigia l’orquestra al Palau de la Música Catalana o al Liceu Joan Lamotte de Grignon. El 1936, a Barcelona, acudeixen al Festival Internacional de Música músics com Béla Bartók, o Eduard Toldrà li dedica La rosa als llavis, sobre un poema de Joan Salvat-Papasseit.
Passa la guerra a Catalunya, amb les filles; el marit és a Amèrica. Fuig a París, després marxa a Amèrica, on continuaran els seus èxits per l’Uruguai, el Brasil o l’Argentina. Allà manté també contacte amb la intel·lectualitat a l’exili: Salvador de Madariaga, Rafael Alberti, o els catalans Margarida Xirgu, López-Llausàs, els Closas o Francesc Cambó, amb els quals solia celebrar cada any la diada de la Mare de Déu de Montserrat.
Conxita Badia i Pau Casals es van retrobar a Prada el 1950. Foto: Fons Conxita Badia-Biblioteca de Catalunya.
El 8 de desembre del 1946 retornà a Barcelona i retrobà el seu públic, que la rebia amb entusiasme. Una dotzena d’anys de concerts i la càtedra de cant al Conservatori Municipal de Música; entre les alumnes, l’esmentada Montserrat Caballé que, en declaracions de Badia, es convertí en una filla més.
Els darrers anys, a partir del 1958, viatja per Europa i Amèrica impartint cursos de cant. S’ha convertit en un mite i comença a rebre guardons i homenatges: la Medalla d’Or de Barcelona el 1969, la de Plata de la Diputació barcelonina, la Gran Creu d’Isabel la Catòlica, la d’Alfons X el Savi, mèrit civil… Moria a Barcelona, on havia nascut, filla d’un pare que feia imatges religioses i una mare llevadora, el 2 de maig del 1975, als 77 anys.
Començàvem amb la necrològica de la seva filla Mariona, la mitjana de les tres que nasqueren del seu matrimoni. Conxita Badia es va casar el 1919 amb Ricard Agustí i Montsech, un important contractista d’obres que treballava a tot l’Estat i posteriorment a Amèrica. La filla més gran, anomenada també Conxita, va morir el 2012 i la petita, Carme, el 2014.
La Carme, nascuda el 1930, cursà, com les seves germanes, estudis de música a l’Acadèmia Marshall, fundada per Enric Granados. Seria professora de piano, dirigia la coral Els Eixerits i en conservo un gran record de l’època que coincidírem al Foment Martinenc, entitat a la qual va estar sempre molt lligada.
Amb motiu a l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947, va conèixer Josep Maria Ainaud de Lasarte, amb qui es casaria el 1957. Ainaud va ser un historiador, advocat, periodista i promotor cultural, ensems un temps diputat al Parlament de Catalunya i després regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Persona de bon tracte, sempre cordial i gran erudit, va morir el 2012.
De Josep Maria Ainaud de Lasarte, justament enguany se celebren els cent anys del seu naixement, una ocasió immillorable per recordar la figura i l’obra del fill de Manuel Ainaud (artista i pedagog, d’una nissaga de pintors i músics) i de Carme de Lasarte Karr (filla de Carme Karr, pionera del feminisme i del pacifisme a la Catalunya del segle XIX i primers del XX, periodista i fundadora de publicacions).
Mariona Agustí i Jordi Bonet, a casa seva l’any 2018. Foto: Agustí Codinach.
L’altre gendre de la soprano Conxita Badia, espòs de la Mariona, era Jordi Bonet Armengol, que ens va deixar l’any 2022, del qual, tombarelles del destí, aquest any també s’escau en centenari del seu naixement. Bonet, fill de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, deixeble d’Antoni Gaudí i continuador de l’obra de la Sagrada Família, tenia un prestigiós currículum com a arquitecte. Format a l’escoltisme amb mossèn Antoni Batlle, va ser el 1957 el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme. Des del 1986 era vicepresident d’Òmnium Cultural i implicat en nombroses entitats i iniciatives cíviques i culturals.
Jordi Bonet, des del 1985 va ser l’arquitecte de la Sagrada Família, continuador de les obres de Gaudí. El 7 de novembre del 2010 va lliurar les claus al papa Benet XVI, perquè pogués dedicar la nova basílica.
Mariona Agustí i Jordi Bonet es van casar el 1952 i van tenir sis fills: Mercè, Montserrat, Jordi, Mariona, Lluís i Núria. Jordi Bonet i Agustí era germà d’en Narcís, músic, finat el 2019, i d’en Lluís, sacerdot, promotor de la causa de beatificació d’Antoni Gaudí i molts anys rector del temple de la Sagrada Família.
Una nissaga amb uns membres plens d’inquietuds, destacats en molts camps culturals, artístics, tècnics i socials, que no podem tancar sense esmentar una besneta de la Conxita i neta de la Mariona, Mireia Domènech Bonet, periodista i escriptora, autora el 2012 del documental Conxita Badia no existeix, on reivindicava el record de la figura de la seva besàvia.
