Aquest 22 de juny celebrem la festa de Sant Tomàs More. Nascut el 1478 a Londres estudià Lleis a Oxford i va ser membre del Parlament, viceministre del Tresor i “speaker” a la Cambra dels Comuns i també canceller del Ducat de Lancaster.
More va ser un humanista que posseïa amplis coneixements, tant en lleis, com en art i en teologia. Apassionat per la música i la pintura, la seva obra més important és, Utopia, publicada el 1516.
Casat amb Joana Colt, va tindre 2 filles i 1 fill, i n’adoptà un altre. En morir la seva esposa, es casà amb Alícia Middleton.
El 1529 va rebre el màxim càrrec de la magistratura britànica, lord canceller del regne d’Enric VIII. Quan la seva carrera i la seva reputació havien arribat al seu punt més alt, el rei Enric VIII li va demanar que l’ajudés a aconseguir la nul·litat matrimonial amb Caterina d’Aragó. More sabia que el rei era capriciós i que el matrimoni era perfectament vàlid i que per tant no hi havia cap motiu per anul·lar-lo, pel fet que Enric VIII s’hagués enamorat d’Anna Bolena.
Per això el 16 de maig de 1532 Tomàs More va renunciar al càrrec de lord canceller de la corona i es retirà de la vida pública, ja que la seva consciència no li permetia aprovar allò que el rei li exigia.
El 1534 li van exigir jurar l’Acta de Supremacia, que rebutjava l’autoritat del Papa sobre els cristians d’Anglaterra. Però More no va voler jurar aquest nou caprici del rei i va ser empresonat a la Torre de Londres. Durant els 15 mesos que va durar el seu captiveri, More escriví el Diàleg de la serenitat en temps de tribulació, que farien bé de llegir els nostres polítics. Acusat d’alta traïció i condemnat a mort, Tomàs More va ser decapitat a la Torre de Londres el 6 de juliol de 1534.
More va ser un polític fidel a la seva consciència i un home ferm en la defensa de la veritat. Exemple per als nostres polítics, More escriví: “Sóc incapaç de declarar amb la meva boca, allò que en consciència sé que no és veritat.” I sense caure en l’adulació, More va donar la seva vida per la veritat.
Sant Tomàs More és exemple per a aquells que tenen una responsabilitat política, degut a la seva dignitat, la seva honestedat i la seva valentia. És també això el que tothom espera dels polítics: que siguin honrats i sol·lícits pels més necessitats, allunyats de la corrupció, de les mentides i de l’adulació per pujar “amunt”.
Sant Tomàs More va escriure una pregària preciosa sobre el bon humor, que tots hauríem de tindre molt present i que el papa Francesc resava sovint.
A exemple de sant Tomàs More, els polítics haurien de ser fidels al mandat que se’ls ha atorgat, sense caure en la corrupció.
Que sant Tomàs More, que és model de rectitud i d’honestedat en l’exercici de la vida pública, faci que els polítics que ens governen siguin sol·lícits pels més necessitats, i honestos i justos en la seva tasca de servei als ciutadans.
