Estem immersos en el temps litúrgic de Nadal. Aquest temps inclou totes les celebracions de l’Encarnació del Fill de Déu, des de Nadal fins al Baptisme de Jesús. Les normes universals sobre l’any litúrgic i sobre el calendari, en el seu n. 32 diu: «Després de la celebració anual del misteri pasqual, l’Església té com a més venerable fer memòria de la nataivitat del Senyor i de les seves primeres manifestacions: això és el que fa en el temps de Nadal.»

Des del s. IV apareix esmentada la celebració de la solemnitat del naixement del Senyor. Es té constància que la celebració de Nadal a Roma es remunta, més o menys, a l’any 330. Les Esglésies d’Orient i d’Occident celebren, fonamentalment, el mateix esdeveniment de la Nativitat del Senyor; en canvi, en la celebració de l’Epifania tenen una originalitat pròpia. Més recent és la instauració, l’any 1921, de la festa de la Sagrada Família, el diumenge després de Nadal o bé el 30 de desembre.

Segons consta en escrits del s. VIII, la solemnitat de Santa Maria Mare de Déu, que avui celebrem, ja era universalment celebrada l’1 de gener. Sant Pau VI en l’exhortació apostòlica Marialis cultus, n. 5, explicita: «En la nova ordenació del període natalici, creiem que l’atenció comuna s’ha d’adreçar a la renovada solemnitat de la Maternitat de Maria; aquesta, fixada el primer dia de gener, segons un antic suggeriment de la litúrgia de Roma, està destinada a celebrar la part que va tenir Maria en el misteri de la salvació i a exaltar la dignitat única de que gaudeix la Mare santa […] de qui hem rebut […] l’Autor de la vida.»

Sobre la festa de l’Epifania cal dir que va néixer a Orient (Egipte), però el primer testimoni el trobem a la Gàlia, on l’any 361 l’Epifania ja era una gran festa. I perquè l’Epifania oriental fos tradicional a la Gàl·lia vers aquell any, el seu origen van haver de ser més o menys contemporanis als del Nadal romà.

A Occident, l’adoració dels mags i el baptisme del Senyor són dues celebracions diferents, en canvi, a Orient no, i allà el ritu característic de l’Epifania és la benedicció de les aigües la tarda del 5 de gener, en memòria del Baptisme del Senyor.

La idea bàsica i fonamental d’aquest període de l’any litúrgic, Nadal-Epifania, és la manifestació del Senyor, que amb la seva llum il·lumina el món.