L’Evangeli d’aquesta festa parla de destrucció: “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.” Paraules que neixen del zel de Jesús per la casa del seu Pare, un zel que el consumia internament, i pel qual, amb l’ajuda d’un fuet, com un riu desbordat, tragué del temple venedors i canvistes. El gest, el signe i les paraules del Mestre no foren compreses, perquè els seus conciutadans es pensaven que parlava del Temple que ells havien tardat tants anys a construir, quan ell parlava del santuari del seu cos. Contrast entre destruir i construir, entre mort i vida.
Celebrant avui la festa de la dedicació de l’Església de Sant Joan del Laterà, la mare de totes les esglésies, no celebrem la festa d’unes pedres formant un edifici, que pot acabar sent destruït, sinó que celebrem la construcció d’aquell altre edifici construït per Déu, que té per fonament Jesucrist, posat pels apòstols, i que d’altres continuen construint. Un edifici, l’Església, indestructible perquè és el temple de Déu. Un edifici que, essent el temple on habita l’Esperit Sant, vessa vida i saneja la salabror del mal per tot arreu on s’edifica.
Construcció i vida, no feta per mans d’homes ni provinent de l’home, sinó feta amb les mans de Déu, és a dir, del seu Fill (ell es referia al santuari del seu cos) i del seu Esperit (l’Esperit de Déu que habita en nosaltres). Aquesta és la veritable Església, el veritable temple sagrat de Déu; i, aquest temple, som nosaltres.
És en nosaltres on Déu habita; som nosaltres que formem el cos de Crist reconstruït en tres dies, som nosaltres que som el Temple de l’Esperit Sant. I les esglésies que construïm amb pedres són el receptacle concret on l’Església es troba per celebrar els misteris de la nostra salvació. Per això, dediquem i consagrem l’església de pedra, perquè esdevingui espai sagrat capaç de reunir l’Església i de celebrar el misteri eucarístic, que fa present el Crist entre nosaltres.
Deixem-nos, doncs, construir com a Església sent dòcils a l’Esperit que dona vida, abandonant el mercadeig dels nostres egoismes i tancaments que ofeguen la casa de Déu, per tal de poder oferir llum, vida i amor en un món que, cada vegada més, mostra el seu poder destructor.
