El bisbe emèrit d’Esmeraldas (Equador) ens va rebre improvisadament, a la sortida de casa seva, abans de fer una visita mèdica. Senzill, proper i amb una presència que traspuava un llarg camí fet.

Es diu Eugenio Arellano, i poc després de la seva ordenació i d’un breu pas per Barcelona com a formador de la seva congregació, va ser enviat a l’Equador on encara hi resideix, des de fa prop de 50 anys.

En la conversa ens diu: “Un pobre comença a sortir de la pobresa quan comença a somiar” i “si algú no té la capacitat de somiar que pregui per tenir-la”. Em va semblar que si algú com ell, amb la seva vida i trajectòria, posa l’accent en somiar, deu ser que ser un somiador és una gràcia cristiana. Són molts els sants que han somiat… i que han alimentat l’esperança amb el somni i el somni amb l’esperança.

“Somiar amb la camisa arremangada”, deia ell. Per tant, no parlava del somni quixotesc o el somni d’un il·lús; sinó d’un somni que dibuixa horitzó. Em sembla especialment suggeridor que en aquest mes del Domund ens atrevim a somiar més, com han fet i fan tants missioners, a transitar els somnis i a viure’ls construint-los per convertir aquest malson de món, en un món més just, més humà i més fratern.