La primera escena de l’evangeli d’avui parla de dos costums israelites que trobem en el Pentateuc, la presentació o consagració del primogènit en el temple i la purificació de la mare després del part. La intenció de Lluc, que barreja els dos costums, és la de remarcar la fidelitat de Josep i Maria a les tradicions del poble d’Israel per reflectir com la Llei, paraula que surt fins a tres vegades, es compleix en Jesús.
La segona escena revela la universalitat del missatge de Jesús. La salvació que s’anunciava en el càntic de Zacaries arriba ara amb Jesús, nom que vol dir “el Senyor salva”. Lluc repeteix fins a tres vegades la paraula “Esperit” per subratllar que Simeó, home just i pietós, també és ple de l’Esperit Sant. Ell esperava “L’hora en què Israel seria consolat”, una expressió rabínica típica que es refereix al Messies i els temps messiànics. El que anuncia el càntic de Simeó, nunc dimittis, és la salvació de Déu per a tots els pobles de la terra a través de Jesús.
Ara bé, el pla de salvació no estarà exempt de dificultats i dolor. Les paraules de Jesús seran com una espasa de dos talls. Paraules de salvació, sí, però també de judici. No tothom l’acceptarà, hi haurà divisió per causa seva. L’ànima de Maria serà traspassada per aquesta “espasa”. D’una banda, pel dolor de veure el seu fill a la creu i, de l’altra, pel rebuig a Jesús per la majoria del poble d’Israel. Malgrat tot, aquest anunci profètic s’ha de proclamar. I qui millor —en l’Evangeli de Lluc la figura femenina és molt valorada—, sinó una dona, Anna, vídua que prega nit i dia, per donar gràcies a Déu i esperança a tothom.
Malgrat els anuncis anteriors de l’àngel Gabriel a Maria a Natzaret i el dels pastors a Josep i Maria a Betlem, les paraules de Simeó en el Temple de Jerusalem meravellen els pares de Jesús i no entenen el seu significat. Tanmateix no el rebutgen, ni hi posen cap impediment, senzillament les accepten i deixen que Jesús faci el seu camí, creixent i enfortint-se, amarat de la saviesa que Déu li ha donat. Moltes vegades ignorem les respostes a totes les preguntes que ens suscita l’escolta de la Paraula. Acollim-la, meditem-la de nit i de dia i, com va fer Simeó, que va anar al Temple en el moment oportú, deixem que l’Esperit guiï els nostres camins i ens faci altaveus d’esperança, com Anna.
