“I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna” (Jn 3,14-15).

L’evangeli segons Joan està ple de símbols i connexions amb l’AT. Una de les imatges emprades per parlar de la salvació és la comparació entre la serp d’aram de Moisès (Nm 21,9) i Jesús i la creu, en el marc de la trobada entre Jesús i Nicodem (Jn 3,1-21). El diàleg està centrat en la identitat de Jesús que acaba amb una pregunta de Nicodem sobre com es pot néixer de l’Esperit.

La resposta de Jesús està marcada per l’ús d’aquesta imatge que revela com això serà possible gràcies a la seva crucifixió, resurrecció i ascensió. D’aquesta manera, construeix una analogia per expressar com la salvació prové de Déu mateix.

Mentre la serp d’aram guaria de les picades mortals de les serps, la creu de Jesús guarirà de la mort, que ja no tindrà la darrera paraula. És més, l’afirmació que “el Fill de l’home ha de ser enlairat” expressa també l’acompliment d’allò anunciat a les Escriptures (Is 52-53), i és la seva exaltació la que obre la porta a la vida eterna, una vida que prové de les altures, que prové de l’Esperit.

El passatge doncs, anuncia el lliurament de l’Esperit en la seva mort (Jn 19,30) com a font de vida per als creients. Així es dibuixa a través de la represa de la imatge un missatge d’esperança, de confiança en aquest Déu que no deixa de fer-se trobadís en la història de la Salvació. A través de la serp d’aram Déu actua a favor del seu poble, a través de l’encarnació el missatge de la Salvació troba la seva plenitud.