El Museu Diocesà de Barcelona i l’Institut de Cultures Americanes Antigues (ICAA), en col·laboració amb l’arxidiòcesi de Barcelona i la catedral de Barcelona, han organitzat l’exposició Rutuchicuy i baptisme. La benvinguda a la comunitat. La mostra, que es pot visitar a la seu del museu fins al 15 de febrer de 2026, ofereix “dues cosmovisions molt allunyades, l’andina i la cristiana, però amb diversos nexes d’unió”, ha afirmat als mitjans de comunicació Ariadna Baulenas, directora de l’ICAA.
“La introducció del baptisme dins de les comunitats andines durant el procés d’evangelització dels segles XVI i XVII —ha explicat Baulenas— no va fer desaparèixer el ritual del rutuchicuy. Les pregones arrels de la cerimònia d’entrada a la comunitat n’han permès la supervivència fins al dia d’avui. Totes dues cerimònies perviuen i conviuen en una interessant simbiosi religiosa i cultural.”
El rutuchicuy és una cerimònia inca que dona la benvinguda a un infant, d’uns 6 o 7 anys, com a nou membre de la comunitat. Se celebra després del deslletament i consisteix en tallar el cabell del nen o nena per primera vegada i donar-li un nom. “Aquest ritual ha estat portat a casa nostra per les famílies migrades amb orígens als Andes. D’aquesta manera, una cerimònia d’origen inca forma part actualment de la nostra pluralitat religiosa”, ha assenyalat Ariadna Baulenas.
L’exposició també posa en relleu altres rituals que tenien el tall de cabell com a element central. D’una banda, el huarachicuy era la cerimònia de pas a l’edat adulta per als homes joves de les elits incaiques, que incloïa proves d’habilitat i resistència física. De l’altra, la tonsura cristiana, el ritu d’iniciació per als homes que ingressaven a l’estament clerical.
Documents originals sobre els rituals amb tall de cabells. Foto: Agustí Codinach.
En una de les vitrines es pot contemplar un curiós manuscrit de l’any 1543, que es conserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, on el bisbe auxiliar Joan Jubinus escriu que li ha conferit la tonsura a Mateu Torell. El certificat… va acompanyat d’un floc de cabells de l’ordenant! També hi ha un paper, enquadernat en pergamí, del 1303, amb una llista de persones que havien sol·licitat la tonsura. S’hi adjunta un dibuix que indica la dimensió exacta que havia de tenir una tonsura.
La mostra està constituïda per diferents plafons amb il·lustracions de Guamán Poma de Ayala i fra Martín de Murúa, artistes andins del segle XVII.
Qui vulgui fer una passejada per l’exposició de manera virtual, també pot fer-ho a www.culturesamericanes.cat/exposicions/
