La Fundació Ajuda i Esperança-Esperança en Línia es va constituir l’any 1986 per donar continuïtat a un servei que va néixer el 1969: el Telèfon de l’Esperança (934 144 848). Operatiu les vint-i-quatre hores del dia i tots els dies de l’any, el seu objectiu és contribuir a la millora del benestar emocional de les persones.

El Telèfon de l’Esperança és un servei que té més de mig segle de vida.

Sí. El creador va ser Mn. Miquel Àngel Terribas; arran de la seva mort, Mn. Agustí Viñas va ser-ne el continuador. El Telèfon de l’Esperança és atès per persones voluntàries preparades específicament per dur a terme aquesta tasca. Un servei, anònim i confidencial, que ofereix escolta activa i acompanyament emocional a aquelles persones que passen per moments de dificultat. Per tal de donar resposta a les necessitats de la societat actual, el 2020 també vam crear el Telèfon de Prevenció del Suïcidi (900 925 555).

El Telèfon de l’Esperança va atendre una mitjana de 92 trucades diàries el 2024. Quin és el perfil de les persones que truquen?

L’Observatori de l’Esperança (OBE) és una memòria que elaborem anualment amb les dades corresponents a l’any anterior dels diferents serveis que oferim. Segons aquest informe, podem deduir que el perfil majoritari de les persones que solen trucar-nos són dones de més de cinquanta anys.

La soledat no desitjada és la gran malaltia silenciosa del nostre temps?

És una de les problemàtiques de la societat postmoderna que emergeix dels paràmetres actuals que promouen l’individualisme, la competitivitat, el ritme accelerat en què vivim… Les persones necessitem sentir-nos part d’una comunitat; saber que hi ha algú per a mi i ser algú per a un altre. La soledat no desitjada afecta sobretot a les persones grans, però també a gent jove. Una solitud que té un impacte perjudicial en la salut mental, en l’estat d’ànim… i que, conseqüentment, genera neguit i malestar. A més, moltes persones grans pateixen aïllament per determinades circumstàncies (manca de mobilitat, per exemple) i no tenen contacte social. De vegades, tot i que sí que tenen aquest contacte, és tan sols superficial.

En col·laboració amb el Fons d’Acció Social de la Sagrada Família, feu difusió entre les parròquies del Telèfon de l’Esperança.

Sí. Dins de l’àmbit territorial de l’arxidiòcesi de Barcelona, voluntaris i voluntàries visiten parròquies per oferir als feligresos xerrades participatives —és cabdal la implicació dels assistents en aquesta dinàmica—, on donen a conèixer, d’una banda, el Telèfon de l’Esperança contra la Solitud i, de l’altra, fomenten un espai de reflexió sobre la soledat, seguint el fil comú de l’humanisme cristià, per mirar de trobar-ne una solució. A la parròquia de Sant Martí del Clot, arran d’una d’aquestes xerrades, unes quinze persones han decidit constituir, de manera espontània, un grup (Grup de l’Esperança) que es reuneix un cop al mes. És un dels fruits que han sorgit de la llavor que hem sembrat.