La basílica de la Sagrada Família ha acollit aquest diumenge la desena edició de la trobada Sent la creu, una vetlla amb Eucaristia que el cardenal Joan Josep Omella convoca especialment per als joves de l’arxidiòcesi de Barcelona. La celebració, organitzada pel Secretariat de Pastoral amb Joves, ha reunit centenars de joves presidits aquesta vegada per una creu de fusta blanca que simbolitzava els sofriments del Camerun, un país africà castigat els darrers anys sobretot per violència, terrorisme gihadista, desigualtats i molta pobresa.

En representació d’aquestes preocupacions de la societat camerunesa, ha participat en l’encontre, coincidint com cada any amb el primer diumenge de Quaresma, el bisbe de la diòcesi de Yagoua, Barthélemy Yaouda Hourgo. També hi han estat com a concelebrants els bisbes auxiliars de Barcelona Javier Vilanova i David Abadías; el rector de la Sagrada Família, Josep Maria Turull; el rector del Seminari, Salvador Bacardit, i el director del Secretariat de Pastoral amb Joves, Carlos Bosch, entre d’altres, amb Jordi-Albert Garrofé, Eduard Mata i Manuel Garrido com a diaques assistents.

El ritme de la celebració ha estat el de les edicions anteriors, amb la processó inicial, l’entrada de la creu, la reflexió del testimoni, aquesta vegada el jove camerunès Roland Fotso, i les parts pròpies de la Missa. 

A l’homilia, amb el mateix cardenal Omella com a traductor, el bisbe Barthelemy Yaouda Hourgo ha destacat que“en Crist tots som una mateixa família al Camerun”. El pastor ha explicat que “el nord del Camerun està envaït pels gihadistes des del 2012, i són terroristes”. Barthelemy Yaouda Hourgo ha recordat que “tres sacerdots de Barcelona van ser testimonis de la situació al nord del Camerun, on els terroristes van entrar i el primer que van fer és tallar el coll als cristians, i també cremen les cases i els camps, però no sabem què busquen”. El prelat africà ha conclòs la presentació lamentant que “de vegades els grups armats han cremat fins i tot esglésies amb la gent a dintre perquè tothom se sotmeti al que marquen ells”.

En un altre moment, el bisbe Barthélemy ha recordat que, “al nord i cap a l’oest del Camerun, hi ha persones que són segrestades i fins i tot venudes com a esclaves, una realitat que no podem tolerar”. Igualment s’ha referit a “la manca d’aigua potable, un altre dels sofriments que hi ha, cosa que provoca malalties greus perquè sovint aquesta aigua s’ha de recollir dels mateixos llocs on les persones es banyen”. El pastor africà ha comentat també que “la inseguretat, la fragilitat i la pobresa provoquen el que està vivint el Camerun”, i ha destacat que “les esglésies són plenes malgrat la inseguretat i la pobresa perquè, malgrat la creu, hi ha la resurrecció i els cristians preguen, perdonen i reconstrueixen mentre viuen amb alegria”. 

A més, Barthélemy Yaouda Hourgo ha assegurat que tots, “quan portem la creu units a Crist, aquesta creu esdevé una gran força amb la qual els joves i la gent que pateix van a missa i ploren davant del crucificat, alhora que troben l’alegria i la senten, per seguir evangelitzant units a Crist”. “Veig mares que no tenen gairebé res però guarden una fe lluminosa; veig joves sense feina, però guarden l’esperança en el seu cor”, ha afirmat emocionat. Sobre la situació a Barcelona i a Europa, el prelat ha dit que “les creus d’aquí no són les del Camerun, però el dolor sempre és al cor per diferents causes“. En un moment d’especial intensitat, ha lamentat que “molts patiments de les comunitats africanes tenen la seva causa en l’actitud d’alguns dirigents europeus“. 

“La creu no evita el sofriment, però dona solidesa”

Com a conclusió, el bisbe camerunès ha assegurat que “la creu és el camí de la maduresa, i ens ensenya a distingir allò essencial d’allò que és superflu, perquè és la llavor de l’esperança cristiana, que no és pas ingènua sinó que es reafirma en la realitat de Crist, que no evita la guerra, ni el sofriment ni la creu però ens dona la solidesa per seguir caminant cap a la plenitud en la resurrecció, que tindrà la darrera paraula”.

Finalment ha demanat als creients de l’arxidiòcesi de Barcelona i d’arreu de Catalunya que “preguin per l’Àfrica pobra, però rica en humanitat, i també per Europa, també en guerra i amb moltes creus”. I ha reiterat l’agraïment “als missioners de l’arxidiòcesi de Barcelona que han obert, entre molts camerunesos, les portes del cor a Jesucrist”.

En el breu testimoni de la trobada a l’inici de la celebració, el jove camerunès Roland Fotso ha explicat que va viure “una infància feliç” en què “es pregava i es vivia la fe catòlica des de la implicació en les activitats religioses a l’escola”, des d’una voluntat de “compartir el que es tenia amb els altres”. Roland Fotso ha destacat que, quan va morir la seva mare, es va sentir perdut i va prendre “la decisió de deixar le Camerun” per buscar-se la vida “travessant molts països abans d’arribar a Europa”.

Fosso ha assegurat que “la fe de la mare i de molta gent” el va ajudar a “arribar al lloc” on es troba ara. Va lamentar que “la vida al Camerun i entre els qui s’arrisquen per arribar a Europa no té valor”, i ha posat l’exemple d’algunes vivències entre els qui anaven amb ell en aquesta aventura, “quan moria algun company i era enterrat entre pregària, tristor i alhora esperança”.