Avui, segon diumenge d’Advent, estem immersos en un temps marcat per l’espera, vigilant i joiosa, de la vinguda de Jesús.

L’Església celebra dos grans períodes litúrgics al llarg de l’any, que són els fonaments a l’entorn dels quals gira la successió anual del temps litúrgic: Pasqua i Nadal. Pasqua, que comprèn Quaresma i Pentecosta, i Nadal, que inclou Advent i Epifania.

El temps d’Advent, com a preparació del cicle de Nadal-Epifania, té com a comesa preparar-nos per rebre el Senyor que ve i se’ns manifesta. Per això hem de purificar el nostre cor amb la pregària, les lloances a Déu, i fer-ho acompanyats de Maria, la seva Mare, i de Joan Baptista, que el va precedir i anunciar i, d’aquesta manera, celebrarem dignament el gran misteri. Encara que és un temps curt, hem de procurar viure’l de manera profunda i especial, com hem dit. La vinguda del Senyor bé s’ho mereix.

Les quatre setmanes d’Advent contenen dues etapes: la primera etapa va des del primer diumenge fins al dia 16 de desembre; la segona va del dia 17 al 23, amb les fèries anomenades “privilegiades”, que tenen preferència sobre les memòries i disposen de missa pròpia per a cada dia. Aquestes fèries tenen la finalitat de preparar-nos més intensament i directa per a la celebració del Nadal. Els textos de la litúrgia d’aquests dies ens van disposant per acollir el Fill de Déu fet home.

I per endinsar-nos en una espiritualitat de l’espera del Senyor, la litúrgia també ens ajuda en els set darrers dies d’Advent, amb set antífones especials per al cant o res del Magníficat, en vigílies de la Litúrgia de les Hores, anomenades “antífones de la O”. Això és perquè totes elles comencen amb l’exclamació “O” dites en llatí, i amb l’exclamació “Oh”, quan les diem en català. Tot això ens indica que és una etapa orientada cap a les festes del Nadal.

Encara que l’hem esmentat més amunt, hem de fer notar que cal no oblidar la figura destacada i central de l’Advent: la Verge Maria, Mare del Senyor (demà, dia 8, celebrarem la solemnitat de la seva Immaculada Concepció). Ella va ser la primera que va viure aquest temps d’espera i, amb tal fi, va ser preparada per Déu per esperar, perquè obrís el camí al qui ens venia a salvar. Va viure el seu temps d’espera en fe i lliurant-se totalment al pla de Déu.

Que el Senyor, quan vingui, ens trobi preparats i esperant-lo.