A la Nit de Santa Llúcia de l’any 2011, vaig rebre el premi d’assaig Joan Maragall, guardó que atorga la Fundació Joan Maragall (FJM) als treballs dedicats al diàleg entre el cristianisme i la cultura. El tema era El reencantament postmodern (publicat per l’editorial Cruïlla-FJM el 2012 i traduït al castellà per l’editorial PPC el 2014), una aproximació a les noves tendències religioses.

El punt de partida era el concepte “desencantament del món”, de Max Weber, una manera de descriure el procés de secularització i la pèrdua de rellevància del fet religiós pels avenços de la modernitat. Ara bé, sembla que l’ambient postmodern resulta propici per a la recuperació de l’espiritualitat. Un fenomen que alguns han identificat com “el retorn del sagrat” i que, responent a Weber, es podria denominar com el “reencantament del món”.

“Ens trobem davant d’un nou paradigma religiós que incultura la fe en els paràmetres de la societat postmoderna”, indica Otón.