Filla d’una família benestant de Barcelona, la petita Joaquima volia ser monja, però es va acabar casant amb el vigatà Teodor de Mas, amb el qual va tenir nou fills. Encara relativament jove, la nostra santa va enviudar, i llavors es va plantejar seguir la crida religiosa que havia sentit de jove. Amb el consell d’un caputxí i del bisbe de Vic, va fundar en aquesta ciutat les Carmelites de la Caritat, popularment conegudes com a vedrunes, dedicades a l’ensenyament de les noies pobres i a la cura dels malalts. Malgrat la inestabilitat política i social, la seva fundació en pocs anys va poder obrir cases per tot Catalunya. Santa Joaquima de Vedruna va ser canonitzada pel papa Joan XXIII el 1959.